Compartir sacrificis

Mentre la situació sanitària continua empitjorant sense que de moment es vegin resultats a les restriccions aprovades amb una imminent declaració d’un nou estat d’alarma, la situació econòmica tampoc millora i a l’anunciada caiguda del Producte Interior Brut s’ha d’afegir el degoteig de nous Expedients de Regulació d’Ocupació: mil més a Lleida aquesta setmana que se sumen als 8.697 que ja estaven en aquesta situació, mentre que a Catalunya se n’han registrat 4.871 més d’aquesta setmana als 41.054 treballadors que ja estaven inclosos als ERTO. No funciona la dicotomia entre salut i economia perquè desgraciadament s’estan deteriorant les dos i tot apunta que la situació encara pot empitjorar en el temut rebrot de tardor. Ja sabem que vénen temps difícils, com va reiterar ahir el president del Govern espanyol, però la percepció és que la major part del sacrifici han d’assumir-la els treballadors, que veuen perillar els seus llocs de treball, i les petites i mitjanes empreses, que comencen a estar ofegades sense que acabin d’arribar els ajuts i els milions que s’havien anunciat de fons europeus. Aquesta mateixa setmana, les empreses havien de liquidar els pagaments trimestrals de l’IVA i l’IRPF a l’Agència Tributària, la Paeria cobrava en ple tancament de l’hostaleria els rebuts per les taxes de terrasses corresponents al primer trimestre i els fixats per IAE i IBI i la Generalitat anunciava un pla d’ajuts de 40 milions el mateix dia en què es complia l’aniversari de les riuades a les Garrigues sense que encara s’haguessin reparat els danys. Fins i tot el pla que obliga a rebaixar a la meitat els lloguers als locals tancats suposa un cost per als propietaris, però no per a l’administració, i podria esgrimir-se un argument similar a l’utilitzat per reclamar una retallada d’impostos: s’ha de tributar el mateix quan està el negoci tancat o quan ha baixat sensiblement l’activitat? Ningú discuteix que les administracions tenen necessitats recaptatòries i és impensable reclamar aquí mesures semblants a les que han aplicat altres països que garanteixen subsidis als treballadors i exempcions fiscals a les empreses, però sí que s’hauria de reclamar de les administracions públiques que concretin i sobretot agilitzin els ajuts promesos, que afluixin la pressió tributària als que estan ofegats, que facin arribar els diners als necessitats i que comparteixin els sacrificis de la societat.