EDITORIAL
Confinament nocturn
Finalment, i després de dos dies d’incertesa, el Govern espanyol va aprovar el decret pel qual es declara el segon estat d’alarma de l’any per quinze dies però ampliable fins al maig, cosa que va permetre per la seua part a la Generalitat instaurar el toc de queda, el primer en quatre dècades. La principal mesura que comporta a Catalunya ja des d’ahir mateix, i a l’espera que avui pugui ser complementada per altres, és el confinament nocturn a partir de les 22.00 hores i fins a les sis de la matinada amb comptades excepcions, com raons mèdiques, laborals o emergències. De nou és obligatori dur a sobre un certificat d’autoresponsabilitat i l’incompliment de la normativa pot portar multes de fins a 6.000 euros en cas de reincidència. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, es va encarregar de detallar com s’aplicaria el toc de queda, queixant-se que el decret estatal coarta l’actuació de la Generalitat, i va tirar una gerra d’aigua freda a l’hostaleria al descartar que la nova situació comporti l’obertura de bars i restaurants amb horaris restringits, tal com ell mateix havia augurat dijous. Al contrari, ja que va especificar que els establiments del sector que s’han adequat a la situació actual i porten el menjar a domicili han de prestar aquest servei només fins a les 21.00 hores, mentre que cines i espectacles tenen de marge fins a les 22.00.
Però la part més sorprenent és que, al cap de només vint minuts i en un nou exemple de descoordinació entre conselleries, el seu company de gabinet, el titular d’Empresa, Ramon Tremosa, li esmenava la plana a l’anunciar a través de Twitter que el delivery podria funcionar fins una hora després. Sigui com sigui, i davant de l’augment alarmant de casos en aquesta segona onada de la pandèmia, haurem de canviar els hàbits i cenyir la nostra activitat a aquests nous horaris, que es podrien ampliar molt més enllà de les dos setmanes instaurades en un principi.
Seria un bon moment per abordar una vegada per sempre la reforma horària que propiciï realment la conciliació familiar. Una reforma que ha de passar des d’incentivar el teletreball i adequar els tempos laborals, fins a inclús canviar la programació de les cadenes de televisió, avançant el prime time, que ara, de forma totalment inconcebible, es prolonga més enllà de mitjanit.