Falta coordinació

En psicologia està encunyat el terme síndrome de fatiga per excés d’informació que genera en el receptor un elevat nivell d’estrès per intentar acumular tota la informació que li arriba pels múltiples canals disponibles, i que lluny d’aclarir la seua posició pot generar por i inseguretat, i en alguns casos paràlisi de la capacitat analítica, podent conduir a conclusions distorsionades. Pot aplicar-se la definició a la situació que vivim amb la pandèmia, en la qual els nostres governants confonen la desitjable transparència amb una sobrecàrrega informativa que a la llarga genera desinformació. I si almenys existís una mínima coordinació en els missatges podria entendre’s, però el pitjor és que es llancen informacions que després es matisen, s’ajornen o simplement es contradiuen, la qual cosa provoca desinformació, que complica l’assumpció de les normes que finalment es dicten i genera una confusió que multiplica la desconfiança cap als polítics.

Cada matí ens despertem amb entrevistes en diferents mitjans de consellers o alts càrrecs que no sempre coincideixen i que van llançant globus sonda o idees personals sense que al final el ciutadà sàpiga a què atenir-se. Anant als fets, la setmana passada vam veure com el Govern central i les autonomies sostenien un estira-i-arronsa sobre l’estat d’alarma per veure qui assumia la responsabilitat, aquí la consellera de Salut es mostrava reticent al toc de queda que el seu govern demanava hores després, dilluns s’especulava també des d’instàncies de la Generalitat amb el confinament de caps de setmana, dimarts es llançava la possibilitat d’un confinament durant quinze dies, matisat després per les restriccions legals existents, mentre dos consellers discrepaven sobre l’obligatorietat del teletreball, que fa poques setmanes va ser regulat pel Govern central amb una normativa consensuada, ahir es parlava de la possibilitat de confinaments perimetrals i restriccions més dràstiques en una espiral en què cada dia intenten reflectir que prenen alguna mesura sense esperar a avaluar si les ja adoptades han estat operatives.

I els ciutadans no tenim cap altra opció que obeir i en alguns casos queixar-nos de la cerimònia de confusió en què vivim amb el coronavirus. Pot entendre’s que l’única dialèctica possible és la de prova-error, però que parlin amb una sola veu i amb les decisions consensuades.