Pla pilot per a l'hostaleria

Després que la conselleria de Salut hagi proposat prorrogar quinze dies més les restriccions a Catalunya, que inclouen el tancament de restaurants i bars excepte per al servei a domicili, la Cambra de Comerç i la Federació d’Hostaleria han proposat un pla pilot per intentar minimitzar els danys que està patint el sector que mereix ser estudiat i atès. La proposta parteix de la base que les comarques de Lleida estan registrant durant els últims dies índexs més baixos de rebrot del virus i que, tret del repunt d’ahir, té un Rt inferior a 1, i de les intencions de la Generalitat de procedir a una desescalada asimètrica i territorial.

És el punt de partida, però també caldria valorar si realment els contagis en bars i restaurants són els culpables d’aquesta segona onada, tenint en compte que autonomies amb pitjors estadístiques mantenen l’hostaleria parcialment oberta i a més que a Lleida el sector està suportant el tercer tancament després del confinament general de la primavera, el tancament del juliol que va afectar la capital i nou pobles del Segrià i els 21 dies que portem ara. Difícilment pot superar la situació un sector que porta pràcticament la meitat de l’exercici sense poder facturar i per això té sentit que, si la situació sanitària ha anat millorant, pugui plantejar-se una reducció de les restriccions de manera que bars i restaurants poguessin reobrir amb limitacions d’aforament a la meitat i sense servei de barra com en fases anteriors, respectant les distàncies o els tocs de queda, amb el compromís dels establiments a subscriure un codi ètic i l’acceptació de possibles revisions en el termini determinat.

Plantegen una prova pilot que pot traslladar-se a altres zones amb dades positives i que pot representar un alleujament per a un sector ofegat i també un servei i una injecció d’optimisme per a una població desmoralitzada. Val la pena que la Generalitat estudiï la proposta, que l’apliqui si les dades acompanyen i fins i tot que la traslladi a altres sectors com el de la cultura i espectacles, que estan passant angoixes similars i on es poden garantir distàncies de seguretat entre els assistents. Com han reiterat fins a la sacietat, no hi ha més risc en un cine o un teatre amb aforaments limitats que en una església o una mesquita on sí que es manté l’activitat. I amb tancaments i prohibicions no s’arregla el problema.