SOS del tercer sector

La pandèmia està posant l’Estat del Benestar contra les cordes. Si bé l’aspecte més greu és la crisi sanitària, que és general i afecta totes les persones, i per descomptat l’econòmica, no podem oblidar les entitats socials i especialment les persones més vulnerables o en situació de pobresa. Tenir discapacitat, patir privació material, solitud involuntària, mala salut, manca d’habitatge, de família i de recursos emocionals o crematístics per fer front a les conseqüències de la Covid són algunes de les situacions més dramàtiques que ens deixa el coronavirus. Les entitats que atenen tots aquests col·lectius saben que existeixen necessitats addicionals a l’atenció sanitària, que poden augmentar i desborden en aquest moment. Algunes no estaven prou ateses abans que el virus canviés tots els nostres esquemes, amb la qual cosa han tendit a agreujar-se. D’altres sí que estaven cobertes, però, per multitud de raons, la demanda ha augmentat fins a límits indescriptibles que amenacen la sostenibilitat. SEGRE ha parlat aquesta setmana amb algunes de les entitats del tercer sector més significatives de les comarques de Lleida, que no les úniques, i el seu dia a dia ens obliga a una reflexió col·lectiva de com ajudar en les seues necessitats immediates i, sobretot, com assegurar un futur per a tots aquests ciutadans i les seues famílies.

Reinventar-se o morir Des que es va declarar la pandèmia el mes de març passat, les fires i certàmens de Lleida lluiten per sobreviure i es resisteixen a la clausura. Des dels grans esdeveniments com la Fira de Sant Miquel de Lleida o la de Sant Josep de Mollerussa, passant per totes les fires de capitals de comarca, fins a les més senzilles centrades en productes locals, principalment agroalimentaris, com la Fira de Maials, que se celebra aquest cap de setmana. Dels pocs aspectes positius que podrem extreure de l’actual crisi global, sens dubte els passos de gegant que hem fet amb la comunicació online serà la que més oportunitats ens ofereix per superar