Sense cultura de coalició

No hi ha cultura de governs de coalició i encara que la societat cada vegada ho demana més amb una fragmentació del vot que ha acabat amb les majories absolutes, les experiències recents mostren com els governs amb socis diferents se centren en les seues pròpies estratègies generant tensions permanents i oblidant els programes conjunts pactats. Ho vam veure amb els dos tripartits de la Generalitat, que es van guanyar merescudament el qualificatiu de “Dragon Khan” per les oscil·lacions de la seua gestió i les relacions internes i la sensació que hi havia tres governs en un, i ho estem veient ara amb el d’ERC i JxCat, agreujat per la falta d’un president que marqui doctrina i imposi un mínim de disciplina, i fins i tot salvant les distàncies i de moment en menys grau al govern de Madrid, on el PSOE i Podem apliquen les seues pròpies estratègies i hem arribat a veure com cadascú cerca els seus aliats i fins i tot el minoritari esmena els pressupostos que teòricament havien pactat en Consell de Ministres.

Falta tradició de pacte i sobra curtterminisme perquè tenim governants més pendents dels globus sonda i de les reaccions a les xarxes socials que d’estratègies a mitjà o llarg termini per resoldre el problema. Ho estem patint a Catalunya amb dos socis de govern que estan més pendents del 14 de febrer i sobretot de debilitar l’adversari que d’afrontar els problemes per seriosos que siguin i així interrompen una reunió de govern per una filtració, són incapaços de posar en marxa conjuntament un pla d’ajuts als autònoms, es llancen els trastos al cap per assumir protagonisme o per culpar els consellers d’un altre partit fins a configurar en la percepció ciutadana la imatge de dos governs diferents embrancats ja en la campanya electoral. Després de la tempesta de dimecres, ahir van prometre esmenar-se, oblidar les diferències i fer pinya per resoldre els problemes que tenim. Que així sigui perquè ho necessita el país, perquè si continuen així acabaran pagant-ho a les eleccions i perquè presumiblement hauran de seguir entenent-se al govern que surti de les urnes, perquè està demostrat que s’han acabat les majories absolutes i que els ciutadans volem governants amb flexibilitat per pactar programes conjunts. És el que funciona a Europa i aquí n’hauran d’aprendre els nostres polítics si volen governar.