La vuitena llei educativa

El millor que es pugui dir de la nova llei d’Educació aprovada amb esbronc al Congrés però que encara ha de superar el tràmit del Senat i un més que segur recurs al Constitucional és que tomba la llei d’aquell ministre Wert que es va aprofitar de la majoria absoluta del PP per imposar un text que, segons els seus crítics, retallava pressupostos a l’ensenyament públic, potenciava la religió i envaïa competències autonòmiques. Sens dubte s’ha millorat el text legal, però som davant de la vuitena llei d’Educació aprovada en temps democràtics, una cosa que diu poc de l’estabilitat del nostre sistema educatiu, i a més naix amb un suport mínim de només 177 vots, un per sobre de la majoria absoluta que necessitava i entre crits de “llibertat” des de la dreta, que ja va anunciar que no l’aplicarà a les seues autonomies i la recorrerà al Constitucional amb una nova recollida de firmes. Encara que la nova llei Celaá naix sense el consens que seria recomanable per a un projecte educatiu i sembla condemnada a tenir un futur tan inestable i breu com les antecessores, presenta novetats significatives que han desencadenat la indignació dels partits de dreta, sobretot referent a les repeticions, les escoles concertades, la religió i especialment el tractament del castellà, que deixa de ser llengua vehicular, un concepte que havia introduït la llei Wert i que ara se suprimeix. Davant els que temen el detriment del castellà, la nova llei diu textualment que “les administracions educatives garantiran el dret dels i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als respectius territoris d’acord amb la Constitució espanyola, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable”, però alguns s’han aferrat al terme vehicular que va introduir Wert el 2013. Es pretén rebaixar les repeticions facilitant passar de curs amb dos suspensos per combatre el fracàs escolar, que perjudica els sectors més desfavorits; es redueix el pes de la religió, que passa a ser optativa i sense comptar per a la nota final, i s’introdueixen límits a l’escola concertada per a la imposició de quotes o la segregació d’alumnes, retirant el concepte de demanda social, que també va introduir Wert, per justificar els ajuts a aquest col·lectiu. Canvis significatius i de pes però que naixen limitats per la falta de consens polític.