Pressupostos necessaris

Embrancats en la pandèmia i els dubitatius passos de la desescalada, ha quedat en segon pla l’aprovació dels pressupostos de l’Estat per a l’any que ve en els quals significativament Sánchez ha obtingut 22 vots més dels que van propiciar la seua elecció, una cosa que podria traduir-se en el fet que ha augmentat la seua base parlamentària de suports i que són fins a onze partits els que han considerat prioritari recolzar els comptes en aquests moments tan complicats. Certament, és una majoria heterogènia de la qual només s’han exclòs els partits de dretes i que ha provocat crítiques d’alguns sectors pel suport de Bildu, però s’haurà de recordar que també el PP va pactar amb aquesta formació a l’ajuntament de Vitòria i que és obligació del govern parlar i negociar amb tots els que s’asseuen a l’hemicicle i representen democràticament una part dels ciutadans. Al marge de disquisicions sobre suports, l’important és que hi hagi pressupostos perquè encara havíem de funcionar amb els de Montoro i del PP del 2018, perquè el 2019 van ser derrotats i ens van portar a noves eleccions, una opció que ara seria catastròfica, de la mateixa forma que seria desastrós haver de prorrogar els ja prorrogats en unes circumstàncies absolutament diferents. Calia tenir nous pressupostos i a més els aprovats inclouen la despesa social més alta de la història, posen fi a les retallades, augmenten la inversió i afronten una cobertura extraordinària per a la Covid. Pot discutir-se si hi ha optimisme amb els ingressos o massa confiança en l’ajuda que arribi d’Europa, però era imprescindible aprovar-los encara que la dreta espanyola s’hagi indignat perquè el contrari era catastròfic i ara ja tenim un instrument per dinamitzar l’economia i afrontar la lluita contra la Covid. Des de la perspectiva catalana, els pressupostos han marcat la divisió de l’independentisme amb els vots a favor d’ERC, que ha tingut un paper actiu en la negociació de suports, i del PDeCAT, mentre que JxCat i CUP hi votaven en contra alineant-se, encara que per motius diferents, amb els vots en contra de la dreta espanyola. També pot discutir-se si amb les contrapartides obtingudes i amb els compromisos com acabar amb el dúmping fiscal de Madrid n’hi ha prou per donar suport a la governabilitat, però qualsevol altra alternativa hauria estat pitjor en aquests moments.