Jutjar dos vegades un fet

Un principi bàsic de la justícia és no ser jutjat en dos ocasions pels mateixos fets, però el dirigent de Bildu, Arnaldo Otegi, haurà de tornar a asseure’s al banc dels acusats després d’haver passat per l’Audiència Nacional, pel Suprem i fins i tot pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg per respondre de les acusacions de reconstruir la direcció de Batasuna en l’etapa final d’ETA i fins i tot d’haver complert una condemna de sis anys i mig a la presó. El més paradoxal és que li arriba aquesta repetició del judici després d’haver guanyat la causa a Estrasburg, on els jutges europeus van considerar que no havia tingut un judici just pels comentaris impropis d’una jutge que havia mostrat parcialitat en el cas, la qual cosa la desqualificava com a jutjadora. Però en lloc de sancionar la jutgessa i per extensió certes actituds de la justícia espanyola, el que ha fet ara el Suprem és castigar el condemnat, injustament segons Estrasburg, que ja havia complert la condemna, i obligar-lo a un nou judici després d’haver passat per totes les instàncies. El Suprem s’empara en l’argument que es pot jutjar els mateixos fets si “un vici processal afecta la sentència dictada” i entenent que els suposats fets delictius no poden quedar sense jutjar, però s’obvia que ja ha complert condemna i que no es pot penalitzar qui ha estat víctima de la parcialitat. Per poques coincidències que hi hagi amb la trajectòria d’Otegi, sembla evident que s’està cometent una injustícia que tard o d’hora tornarà a ser esmenada per Europa. I ja són massa els casos en què els tribunals europeus han de rectificar sentències de jutges espanyols.

Compensar per embassaments Els municipis afectats per embassaments han reclamat compensacions i que es reconegui la seua singularitat en el marc del repte demogràfic i la lluita contra la despoblació. És evident que la construcció de pantans i embassaments va ser una de les moltes causes que va provocar el buidament d’àmplies zones rurals i és lògic que es plantegin compensacions. La part dolenta és que per a molts arribarà tard.