Massa confusió

Quatre dies després d’haver anunciat les modificacions al pla de Nadal i l’endemà que entressin en vigor les noves restriccions sobre el virus, la Generalitat ha tornat a introduir canvis amb una convocatòria de premsa a les nou de la nit per anunciar el confinament total de dos comarques, la Cerdanya i el Ripollès, fins a Reis. L’explicació és clara: la pressió hospitalària i el risc de rebrot en aquestes comarques estan molt per sobre de la mitjana i en una situació preocupant, per la qual cosa sembla raonable el confinament, per dolorós que sigui, tal com va succeir amb el Segrià el mes de juliol passat. El que ja no sembla tan clar és el moment i el procediment, perquè la situació epidemiològica en aquestes comarques no va canviar radicalment ahir, sinó que s’arrossegava des de feia dies i fins i tot era previsible des del passat pont de la Puríssima, i no és lògic que dilluns entrin en vigor unes normes que permeten accedir a les segones residències, als hotels i a les cases de turisme rural, i es canviïn l’endemà en aquestes dos comarques quan estaven fetes les previsions, les reserves i fins i tot les compres a les comarques afectades. I tampoc s’entén que si les xifres han anat millorant en les últimes jornades s’anunciïn més canvis en els propers dies, perquè acaba donant-se una imatge d’improvisació i fins i tot de falta d’un criteri ferm. Ja es van criticar divendres passat les mesures anunciades perquè a la pràctica representaven un increment de la mobilitat al passar a l’àmbit comarcal, però amb nombroses excepcions i un nou cop a l’hostaleria amb unes restriccions horàries, que el sector ha interpretat com un tancament encobert en una època transcendental per a la facturació i sense que estigui provat que l’obertura de bars i restaurants sigui causa directa del rebrot. Malgrat les recomanacions que les mesures que es prenguin siguin concretes i definides, aquí continuem amb una normativa confusa i canviant, que obliga a consultar el DOGC tant els afectats com els encarregats del seu compliment, i n’hi ha prou amb recordar que, per exemple, sis autonomies exigeixen justificants diferents per permetre la mobilitat i que els hotelers han hagut de consultar quan i com podien tenir oberts els seus establiments, i fins i tot quins serveis podien prestar en el tancament després dels esmorzars i abans d’obrir per als dinars. Sobra confusió.