Llum en un túnel molt llarg

Llum al final del túnel o el principi del final d’un malson. Aquestes són algunes de les expressions que els dirigents públics van utilitzar ahir a l’hora de valorar l’inici de la vacunació contra la Covid a Catalunya, a Espanya i als diferents estats de la Unió Europea. No hi ha dubte que ahir va ser un dia històric. Després de nou mesos i mig de pandèmia, per primera vegada hi ha un antídot efectiu. Però no ens hem de deixar portar encara per l’eufòria. Caldran diversos mesos per vacunar el 70% de la població, percentatge necessari per poder assolir la immunitat de grup. A més, els que reben ara la primera dosi de la vacuna de Pfizer-BioNTech no estan immunitzats. D’aquí a 21 dies hauran de rebre la segona, i llavors hauran de passar uns dies perquè la immunitat sigui efectiva. Per tot plegat, s’ha de continuar reclamant responsabilitat al conjunt de la ciutadania i que segueixi les recomanacions sanitàries per evitar contagis. És més, els experts apunten que mesures com la mascareta o la distància continuaran en vigor fins i tot per a les persones que ja estiguin immunitzades, perquè el fet que no desenvolupin la malaltia no significa que no puguin ser transmissores del virus.

L’aplicació simultània de la vacuna a tots els països membres ha servit també perquè la Unió Europea es reivindiqui just en el moment en què es materialitza la sortida del Regne Unit. La UE també ha demostrat que pot ser una estructura eficaç al dotar-se d’un fons de recuperació per a la crisi provocada pel coronavirus. Precisament, no s’ha d’oblidar que la del coronavirus és una pandèmia mundial, per la qual cosa el més lògic seria que hi hagués una resposta global. Desgraciadament, això no és així, i les vacunes són la millor prova. La UE i els països més rics, amb els EUA, el Canadà o el Regne Unit al capdavant, ja han comprat un volum de dosis de les vacunes suficient per aplicar-les tres vegades a tota la seua població, mentre que els països més pobres només disposen de les necessàries per a un percentatge mínim de la seua. Una vegada més, es constata la contradicció entre un món tan interconnectat amb l’actual i el fet que els recursos estiguin cada vegada més concentrats en menys mans. I cal preguntar-se si en aquest cas la desigualtat impedirà controlar eficaçment aquesta pandèmia.