El mal menor

Al final, després de deu mesos de negociacions i contra rellotge com succeeix amb aquests acords, va arribar al dia de la Nit de Nadal el complicat pacte, reflectit en 1.246 pàgines de textos legals, entre la Unió Europea i el Regne Unit per negociar la primera sortida d’un estat del projecte europeu, que s’havia de plasmar abans de l’1 de gener per evitar el que s’havia batejat com un Brexit dur, que hauria estat nefast per a tothom. També hi surten perdent les dos parts amb l’acord assolit perquè no deixa de ser una ruptura, però fa l’efecte que han salvat els mobles i, a falta de les ratificacions de les dos parts, que van començar ahir amb la llum verda de la UE i seguiran demà amb la del Regne Unit, que serà més criticada fins pels conservadors, es formalitza ja el procés de divorci. Des de l’òptica europea pot contemplar-se amb relativa satisfacció perquè al Regne Unit no l’ha seguit cap altre país díscol i ni els més euroescèptics com Polònia o Hongria no es plantegen una sortida similar, amb la qual cosa consideren que s’ha salvat la unitat i fins i tot alguns consideren que prescindeixen d’un soci que no creia en Europa, que no s’havia sumat a l’euro i que en moltes ocasions s’havia convertit en una rèmora. S’ha estat especialment sensible amb la situació irlandesa i, sí, es complicarà la circulació de treballadors i turistes en els dos sentits, però on més queixes s’han plantejat és des del Regne Unit amb sectors com el de la pesca, que se sent traït, i el financer, que considera que la City perdrà influència al complicar-se el seu accés als mercats europeus i haver de negociar un sistema semblant al de Suïssa o el Japó. Des del punt de vista lleidatà, hauria pogut ser molt pitjor perquè, si no s’hagués arribat a un acord, s’imposarien taxes aranzelàries a les exportacions de Lleida que haurien assolit el 42 per cent per a l’oli i el 16 per cent per a la fruita amb la consegüent pèrdua de quota de mercat davant tercers països. Segons les primeres estimacions, les pèrdues haurien estat de sis milions per a la fruita i una mica més per a l’oli, que amb l’acord eludiran pagar aranzels, però no es lliuraran de l’augment de la burocràcia, les certificacions i els costos per poder exportar al Regne Unit. Una cosa que ja estava prevista des que es va aprovar el Brexit, però que no deixa de ser una penalització per a les exportacions.