El pitjor any de les nostres vides

Amb l’últim diari del 2020, és moment de fer balanç dels últims 365 dies i l’únic bo que es pot dir de l’any que tanquem és que per fi s’acaba i hi ha fundades esperances que el 2021 sigui millor, que puguem tancar el malson del coronavirus, que no repetim la lamentable xifra de defuncions d’aquest exercici, que no hàgim d’avergonyir-nos de l’oblit en què han mort milers de persones grans que havien dedicat tota la seua vida a deixar-nos una societat millor i també que arribi un respir per a l’economia i que almenys tots els sectors puguin treballar amb normalitat. Diuen que totes les generacions han de patir al llarg de la seua vida algun episodi tràgic com alguna guerra, desastres naturals o crisis profundes, però ningú podia imaginar quan fa 365 dies ens desitjàvem un feliç 2020 que una pandèmia arrasaria el planeta, que provocaria prop de dos milions de víctimes mortals al món i més de 80 milions de contagiats i que ens deixaria inermes davant d’un virus que es va propagar sense fronteres i davant el qual inicialment no hi havia més pal·liatiu que la distància social, la mascareta i confiar en l’abnegació i el sacrifici d’un personal sanitari que s’ha convertit en el protagonista positiu de l’any. D’entrada, va ser una cura d’humilitat per a una societat opulenta que creia que amb la tecnologia estàvem fora de perill de contingències i ens hem trobat amb un virus que ens ha confinat, aïllat i que ens ha robat un any. I després ens ha descobert que el veritablement important és la vida, la salut, les abraçades a les quals hem hagut de renunciar, la solidaritat que ha aflorat, un sistema sanitari que molts només valoraven quan el necessitaven i fins i tot una cosa tan simple com passejar o trobar-se amb els amics es convertia en un repte aconseguit. Ha estat un any trist, amarg, amb pèrdues en moltes famílies, que també hauria de servir per ensenyar-nos a triar prioritats i a centrar-nos en el que és important. S’ha fet un esforç descomunal en l’àmbit sanitari i d’investigació i ara, amb l’acabament de l’any, comença a veure’s el final del túnel amb l’arribada de les vacunes, però ningú ha d’abaixar la guàrdia, ni oblidar tot el sofriment acumulat si volem gaudir d’un futur millor. L’esperança és que el pitjor ja ha passat i que el 2021 serà millor si continuem aportant el nostre gra de sorra. És el que desitgem tots.