La pandèmia econòmica

L’any de la pandèmia, el 2020, deixa 6.140 aturats més a Lleida, 109.487 a Catalunya, 724.532 a tot Espanya i la destrucció de més de 360.000 llocs de treball. Els mesos de repunt després del primer impacte del març no han estat suficients per recuperar el mercat laboral previrus. El desembre va tancar el 2020 per sobre dels 19 milions d’afiliats a la Seguretat Social, les cues del SEPE sumen un total de 3,88 milions de parats (1,6 milions són homes i 2,2 milions són dones) i 700.000 més romanen en ERTO. El 2020 es converteix així en el primer des del 2014 que no acaba amb més ocupats que l’any anterior. Després de la patacada del març, amb una reguera de més de 800.000 llocs de treball perduts, el mercat laboral va fer passos petits en la recuperació. No obstant això, les últimes restriccions sanitàries per contenir la tercera onada s’ha deixat notar en les dades d’aquest últim desembre i el ritme de millora s’ha desaccelerat. A Catalunya, l’atur registrat el mes de desembre ascendeix en 12.863 persones, amb la qual cosa es converteix en la comunitat autònoma en la qual més persones han anat a engrossir les files de l’atur l’últim mes de l’any, juntament amb les Balears, que acumula un augment del 38% en relació amb el 2019 passat. Totes dos són líders a Espanya en turisme i les conseqüències de la Covid han estat desastroses per a les dos.

Immersos en la tercera onada La pandèmia mundial de coronavirus ha posat fi a un lustre de recuperació per a l’ocupació, que encara no havia curat totes les ferides de la fallida del 2008 i la recessió posterior. I totes aquestes dades serien molt pitjors si no estiguéssim sota el paraigua dels ERTO. Un total de 755.000 treballadors han finalitzat el 2020 afectats per un expedient de regulació temporal de l’ocupació, una xifra sensiblement inferior als 3,4 milions registrats durant el primer confinament. La recepta, almenys sobre el paper, és fàcil: mantenir els ERTO com a matalàs, injectar diners directes als sectors damnificats, vacunar a un ritme més alt que l’actual i buscar finançament on sigui perquè les administracions puguin complir aquestes premisses. Altrament, la pandèmia econòmica que patirem estarà al mateix nivell que la sanitària. Altura política per aconseguir fons i responsabilitat personal per evitar contagis són les dos armes que tenim per apaivagar el desastre.