Dies decisius per a la pandèmia

Un total de 4.451 nous casos de la Covid-19 i 75 morts s’han notificat a Catalunya en les últimes 24 hores, mentre que els pacients ingressats a les UCI són ja 417, nou més que dimarts, i empitjoren els indicadors epidemiològics. Segons les dades actualitzades ahir per la conselleria de Salut, el risc de rebrot (EPG), que mesura l’índex de creixement potencial de l’epidèmia, continua creixent i ja és de 576 punts, és a dir, 24 més que la vigília, mentre que la velocitat de propagació (Rt) ha augmentat a 1,47, dos dècimes més que dimarts. Als hospitals catalans hi ha ingressats 2.089 pacients per coronavirus, 40 menys que la vigília.

La situació a Lleida, Pirineu i Aran és una mica millor en tots els índexs i, malgrat que hi ha una vintena de municipis amb risc molt alt, la majoria estan per sota de la mitjana catalana, cosa que en cap cas no vol dir bé, sinó simplement menys greu. Però és evident que no estem al març, quan la pandèmia era una autèntica desconeguda, no disposàvem de mascaretes, ni epis, ni protocols de seguretat i la sanitat pública ni tan sols no sabia com fer front a les pneumònies per Covid que van deixar una reguera de morts, sobretot gent gran, a la qual en alguns casos no es podia ingressar a les UCI per falta de llits i respiradors. A més, la vacunació, malgrat que a ritme encara lent, ja ha arribat amb la primera dosi a més del 20% dels usuaris de les residències de Lleida, la qual cosa comença a assenyalar la línia de meta, llunyana encara, però que ja s’entreveu. Per tant, per molt que el més segur per frenar de soca-rel els contagis seria un altre confinament domiciliari durant quinze dies, la situació sanitària i econòmica aconsella buscar l’equilibri fins que arribi la immunitat de grup. El mateix raonament seria aplicable al reinici del curs escolar, gairebé modèlic en el primer trimestre, i que no hi ha motius per assegurar que no pot seguir amb pocs contagis. La salut emocional de grans i petits és fonamental també en aquest binomi salut-economia que patim i, llevat que sorgeixi un brot extrem, seria convenient que la Primària almenys seguís amb classes presencials. Cap país del món pot treure pit de la gestió de la pandèmia i, de moment, hauríem de centrar-nos a sortir del túnel.

Moderna, aprovada La situació a Lleida, Pirineu i Aran és una mica millor en tots els índexs i, malgrat que hi ha una vintena de municipis amb risc molt alt, la majoria estan per sota de la mitjana catalana, cosa que en cap cas no vol dir bé, sinó simplement menys greu. Però és evident que no estem al març, quan la pandèmia era una autèntica desconeguda, no disposàvem de mascaretes, ni epis, ni protocols de seguretat i la sanitat pública ni tan sols no sabia com fer front a les pneumònies per Covid que van deixar una reguera de morts, sobretot gent gran, a la qual en alguns casos no es podia ingressar a les UCI per falta de llits i respiradors.