El pitjor president

Una setmana després del lamentable assalt al Capitoli, símbol del poder legislatiu dels Estats Units, la Cambra de Representants debatia ahir el segon procediment de destitució de Donald Trump, acusat aquesta vegada d’“incitació a la insurrecció” pel seu paper “organitzador i incitador” de l’assalt. És el final estrambòtic que mereix un mandat nefast que ha dividit el país i fins i tot ha soscavat els fonaments de la seua democràcia, al qüestionar primer els resultats electorals, negar-se a acceptar-los després i intentar subvertir-los amb una actuació violenta. Probablement no hi haurà prou temps per tramitar l’impeachment abans del 20 de gener, que és la data fixada per al traspàs de poders, però si Trump no és destituït pels legisladors electes abans del relleu ha de respondre als tribunals pel seu menyspreu a la democràcia. Els seus missatges previs són prova més que evident de la incitació a la rebel·lió en què va intentar involucrar el vicepresident Pence perquè no proclamés els resultats electorals i que ahir també es va negar a impulsar la destitució, sotmès als dictats de la direcció republicana que encara controla Trump, i el mateix FBI reconeixia que hi havia informes previs sobre grups que planejaven una actuació violenta sobre Washington.

Malgrat tot, ni es van prendre mesures ni es va reforçar la vigilància del Capitoli en una actuació si més no negligent per garantir la seguretat de la cambra. Posteriorment, Trump ha mantingut l’actitud arrogant al negar qualsevol possibilitat a la destitució i sense mostrar el mínim signe de penediment o de condemna de les accions violentes. Fidel al seu estil fins al final, que ha portat el país a una divisió profunda i total, que fins i tot qüestiona la transparència de les eleccions i després d’una gestió nefasta de la pandèmia, d’una política canviant i erràtica basada en bravates i amenaces que ha provocat inclús el rebuig de les grans empreses que li van donar suport inicialment. Passa a la història com un president nefast que mereix ser destituït no només pels vots, sinó pels seus possibles delictes

Sense propòsit d’esmena Malgrat tot, ni es van prendre mesures ni es va reforçar la vigilància del Capitoli en una actuació si més no negligent per garantir la seguretat de la cambra. Posteriorment, Trump ha mantingut l’actitud arrogant al negar qualsevol possibilitat a la destitució i sense mostrar el mínim signe de penediment o de condemna de les accions violentes. Fidel al seu estil fins al final, que ha portat el país a una divisió profunda i total, que fins i tot qüestiona la transparència de les eleccions i després d’una gestió nefasta de la pandèmia, d’una política canviant i erràtica basada en bravates i amenaces que ha provocat inclús el rebuig de les grans empreses que li van donar suport inicialment. Passa a la història com un president nefast que mereix ser destituït no només pels vots, sinó pels seus possibles delictes.