Una setmana més de restriccions

Com era previsible, la Generalitat ha prorrogat les mesures restrictives una setmana més amb confinaments perimetrals, limitacions en l’obertura d’hostaleria i comerç, manteniment del toc de queda i prohibició de reunions de més de sis persones.

Estava anunciat que després de les festes nadalenques hi hauria un repunt de casos, que es va confirmant amb més de quatre mil nous positius, pujada de la velocitat de contagi en cinc centèsimes i augment de morts i, encara que no hem arribat als nivells de la tardor, el més preocupant és el creixement de la pressió hospitalària, amb un increment de positius constant, al voltant d’un 2 per cent amb una mitjana de tres mil positius diaris, que ha portat que hi hagi a Catalunya 498 ingressats a les UCI, fregant el límit de 500 que permet als hospitals atendre altres malalts greus i no haver de desprogramar operacions no relacionades amb la Covid.

El risc és que continuï augmentant la xifra i tornem al col·lapse hospitalari i la saturació de les UCI, i el problema és que segueix faltant personal especialitzat per atendre els contagis, una cosa que a hores d’ara és lamentable perquè era una situació previsible. L’excusa és que no hi ha pressupost per a noves contractacions, ni personal especialitzat disponible, però són qüestions que haurien hagut d’afrontar-se quan portem setmanes anunciant que el mes de gener seria complicat.

Capítol a part és comprovar si les mesures vigents de confinament municipal i restriccions a l’hostaleria i el comerç són efectives perquè l’estadística mostra que els positius continuen augmentant malgrat les mesures i que els contagis estan arribant per altres vies com les reunions familiars, la falta de rigor en les quarantenes o les aglomeracions per interacció social. Per això s’ha de valorar, i hi insistim una vegada més, que no és el mateix la situació de les grans urbs que la de les comarques més despoblades.

Els cinc consells del Pirineu han recordat la seua baixa densitat de població amb tot just 72.000 habitants davant la massificació de l’àrea metropolitana per reclamar que el confinament sigui comarcal i no municipal. Allà no hi ha risc de massificació i a priori el canvi de normativa no hauria de tenir incidència en el risc de contagis i en canvi sí que podria representar un alleujament relatiu per a la seua economia, especialment castigada per l’aïllament i a més hi ha precedents de mesures específiques com va succeir a l’estiu amb el Segrià o més recentment amb la Cerdanya o el Ripollès.

Mesures que poden ser vàlides per a les comarques més poblades també poden resultar contraproduents a les menys denses o viceversa. Es tracta d’analitzar la situació i escoltar les demandes dels afectats perquè la lluita contra la pandèmia sigui compatible amb la supervivència econòmica.