Eleccions ajornades fins al maig

Fa un any, el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, va considerar la legislatura acabada i obria la porta a una imminent convocatòria electoral. Ha passat un any i pel mig hem vist com s’inhabilitava el president, quedava el govern en funcions i posteriorment es dissolia el Parlament i sobretot hem viscut una pandèmia que ens ha confinat i que porta deu mesos impedint la normalitat de la vida ciutadana, social i també política, amb més de 17.000 morts a Catalunya i prop de mig milió de contagiats. I, a més, les previsions epidemiològiques apunten que entorn del 10 de febrer pot arribar-se al pic d’hospitalitzats amb risc de saturació a les UCI. Amb aquests condicionants, mantenir la data del 14 de febrer per a les eleccions catalanes era un risc i finalment el govern, amb el consens de tots els partits tret del PSC, ha decidit ajornar la convocatòria fins al 30 de maig. Certament, és una anomalia democràtica i un risc polític aguantar quatre mesos més amb un govern en funcions dividit i enfrontat, però s’ha optat pel mal menor confiant que la situació epidemiològica a finals de maig serà molt millor que l’actual.

Hi ha precedents en els dos sentits: Galícia i Euskadi van ajornar les eleccions amb el consentiment de la Junta Electoral i les van celebrar mesos més tard, mentre que en altres països, inclosos els Estats Units, s’ha votat malgrat la pandèmia. Hi pot haver recursos judicials per l’ajornament, i Vox ja els ha anunciat, però al decret de convocatòria es preveia aquest possible ajornament per causa major i tot apunta que també hi hauria recursos si es votés el 14-F interpretant que es restringia el dret al vot dels malalts i infectats. No és una decisió fàcil i l’important és que ha aconseguit el màxim consens i el desitjable seria que s’hagués aprovat per qüestions sanitàries i epidemiològiques i no en funció de les expectatives electorals i les enquestes que tots manegen. En aquests moments, el dret a la salut és la prioritat, però s’ha de treballar perquè no afecti el dret al vot, ni que l’ajornament perjudiqui els plans de recuperació i accés als fons europeus per la provisionalitat del govern en funcions.

S’ha de redoblar esforços per combatre la pandèmia, per intensificar la campanya de vacunació de manera que al maig no es tornin a repetir els mateixos problemes i també planificar alternatives de votació facilitant el vot per correu, per franges o fins i tot durant més temps si fos necessari perquè seria una catàstrofe un nou ajornament. I també, per difícil que sigui, reclamar als partits que aparquin els interessos particulars durant els mesos que falten fins a la nova campanya perquè mentre duri la pandèmia tenim un enemic comú. El ciutadà ho agrairia.