Moltes multes, però poques cobrades

Cada setmana recollim l’estadística de multes i sancions que imposen Mossos i policies locals per incompliment de la normativa sobre la Covid i de les xifres, 12.500 a Lleida i més de 170.000 a Catalunya, pot desprendre’s que hi ha un control sever perquè es compleixin les mesures en vigor. Però a la pràctica tot just s’han pogut cobrar fins ara, deu mesos després de l’esclat de la pandèmia, a Lleida un 8 per cent de les multes imposades i una mica menys encara a Catalunya, entorn del 5, i el mateix conseller d’Interior admetia ahir que bona part de les sancions imposades acabaran per prescriure. Les raons són diverses i van des de la complexitat burocràtica de la tramitació i la falta de personal a Interior primer i després a Salut, que és qui les tramita des de l’estiu, fins a la debilitat de la base jurídica sobre la qual s’imposen, en alguns casos la llei de seguretat ciutadana, una cosa criticada pels juristes, i després la llei de salut pública, segons la casuística dels fets denunciats. Els casos més lleus, com no portar mascareta, els tramiten directament els ajuntaments, i de moment hi ha més efectivitat, però els més greus, com pot ser la desobediència, acaben als jutjats, que ja han dictat diversos sobreseïments per la mateixa dificultat a provar que ha existit desobediència sense un requeriment previ.

El resultat és que la immensa majoria de multes imposades queda en paper mullat malgrat l’increment de personal destinat a tramitar-les a la conselleria responsable, i que quan es presenten recursos la burocràcia es multiplica i augmenta el risc que les multes acabin per prescriure. La part positiva de l’efecte sancionador i la difusió del nombre de multes és que, sens dubte, tenen unes conseqüències dissuasives entre la majoria de la població que compleix rigorosament les normes, més per sentit cívic que per temor a les sancions, però també caldria concretar un marc jurídic clar i efectiu perquè els casos més greus, com per exemple la rave de Llinars o els incidents a Pallejà, tinguin sancions contundents i exemplaritzants perquè sí que han representat un atemptat a la solidaritat i a la salut del conjunt de la ciutadania.

Un marc més clar també facilitaria la tasca dels agents que, en casos com en els controls perimetrals, es veuen obligats a actuar amb certa discrecionalitat i, segons alguns juristes, fins i tot s’han imposat sancions amb arbitrarietat. En aquest cas, no és tan important la recaptació de les multes perquè l’economia no és l’objectiu prioritari, sinó l’aprofitament del personal d’Interior i Salut per a tasques essencials i, sobretot, el compliment d’unes normes que ens afecten a tots i evitar que la irresponsabilitat d’una minoria posi en perill la salut pública. I que les multes que s’imposin es paguin.