EDITORIAL
Sobren recursos, falta seny
Fa més d’un any que el llavors president de la Generalitat considerava la legislatura esgotada i anunciava la convocatòria electoral sense data i ara, a 25 dies del 14 de febrer, la data fixada inicialment segons el que marca la normativa després de la dissolució del Parlament, els catalans encara no sabem quan haurem de votar. És una més de les conseqüències del pandemònium en el qual s’ha convertit la política catalana, amb recursos judicials a tot arreu fins contra una decisió política que gaudia d’ampli consens i resolucions contràries a les adoptades en altres autonomies en unes circumstàncies comparables.
El govern català, després de consultar els partits i partint dels informes epidemiològics, va decidir traslladar les eleccions fixades per al febrer fins al 30 de maig i ara el recurs d’un particular i diversos grups minoritaris ha provocat que la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi decidit la suspensió cautelar del decret d’ajornament i la represa del procés electoral a l’entendre que s’afecta drets fonamentals. Però no ha entrat en el fons de la qüestió, les raons de l’ajornament, i suspèn el decret per un motiu instrumental, “perquè no es perdi la finalitat del recurs” i perquè si es perd més temps, tenint en compte els terminis fixats per la llei, s’arribaria a una situació irreversible en què no podrien celebrar-se les eleccions en la data prevista. Però això no significa que una vegada conegudes les al·legacions del govern de la Generalitat, que fins ara no ha estat sentida, els magistrats no puguin atendre les seues raons i validar l’ajornament electoral.
O sigui que es manté la incertesa, i també la inseguretat jurídica, fins que el TSJC escolti les parts i es pronunciï sobre el fons de la qüestió, les raons de l’ajornament. Alguns juristes, fins i tot des de l’independentisme, ja havien advertit que els tràmits no s’havien portat bé, que no pot desconvocar, el vicepresident, qui no ha convocat, perquè la convocatòria era conseqüència dels terminis marcats al no haver-hi president i que el vicepresident no té competències per convocar eleccions, però són qüestions que es poden reparar abans de plantejar una nova batalla jurídica com s’ha fet, multiplicar la confusió i forçar una data electoral que la majoria de partits considera inviable per la incidència de la pandèmia.
S’obre ara un panorama encara més confús perquè els ajuntaments tenen 48 hores per designar els membres de les meses, han de proclamar-se les candidatures i després podem trobar-nos que el Tribunal, a l’escoltar les al·legacions, accepta l’ajornament o que hi ha nous recursos per impedir el dret al vot dels malalts de Covid, o que la pandèmia s’agreuja i tornem al confinament. Una vegada més, ha faltat seny.