El dret al vot i a la salut

Per si no hi hagués prou confusió amb la pandèmia i les seues seqüeles, la vacunació i els seus problemes, i la convocatòria electoral que ens té en els llimbs, el Tribunal Superior de Justícia va inhabilitar ahir durant un any el conseller que gestiona el procés electoral. Bernat Solé, titular d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, ha estat condemnat per desobediència per haver organitzat i col·laborat en els preparatius i la celebració del referèndum de l’1 d’octubre quan era alcalde d’Agramunt. És la primera condemna a un alcalde després que la majoria de causes obertes a uns 700 alcaldes s’arxivés tret d’en una desena de casos, i després que l’alcaldessa de Roses fos absolta dels mateixos càrrecs. Que Solé sigui condemnat ara enmig dels preparatius de la campanya electoral no deixa de ser un altre factor de confusió, malgrat que pugui continuar en el càrrec mentre la condemna no sigui ferma. I també ahir, el mateix tribunal va ratificar la suspensió cautelar de l’ajornament de les eleccions fins al 30 de maig, desestimant les al·legacions de la Generalitat i mantenint la data del 14 de febrer, i avui donarà a conèixer la seua resolució, que podrà ser recorreguda i resoldrà sobre el fons de la qüestió abans del 8 de febrer, en la recta final de la campanya electoral si no sorgeixen noves decisions que ho modifiquin. És a dir, que tot apunta que, per decisió judicial, les eleccions catalanes hauran de celebrar-se el 14 de febrer malgrat l’excepcionalitat al·legada per la Generalitat sobre la situació sanitària. Estem en un debat entre el dret al vot i el dret a la salut, i entre l’aplicació de la normativa vigent i l’excepcionalitat creada per la pandèmia que ha afectat a Catalunya gairebé mig milió de persones i pot provocar, a primers de febrer, un pic d’hospitalitzats. Sembla clar que en l’ordenació vigent no es contempla l’ajornament electoral, que la convocatòria era conseqüència de la falta de candidat a la presidència després de la inhabilitació de Torra, i és evident que, al deixar la presidència buida, el vicepresident no té capacitat per convocar noves eleccions. Però també és evident que estem vivint una situació d’excepcionalitat sanitària, amb estat d’alarma i confinaments municipals, que mantenir les eleccions enmig de la pandèmia és un risc per a la salut de molts ciutadans, i que molts es veuran privats del dret al vot i també podran recórrer. Els defectes de forma que hagin pogut cometre’s en el decret d’ajornament, que segons la Generalitat són calcs del que es va aprovar a Euskadi, poden reparar-se, però el que serà més difícil de corregir és el perill per a la salut quan al febrer es preveuen 25.000 contagis setmanals i 200.000 persones confinades, la por de votar que comporta i el previsible descens de participació.