Interès públic molt intens

Els jutges del Tribunal Superior de Justícia han argumentat la suspensió de l’ajornament electoral i el manteniment de les eleccions el 14 de febrer perquè consideren que hi ha “un interès públic molt intens” perquè se celebrin les eleccions. I en cas de no fer-ho “s’obre un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions”. Afegeix que, en cas d’acceptar la data de maig proposada per la Generalitat, es deixaria la porta oberta a un nou ajornament electoral si les mateixes raons sanitàries així ho justifiquen. En qualsevol cas, no considera irreversible i definitiva la decisió, perquè podrien donar-se “canvis substancials d’aquí al 14 de febrer, tant en les normes reguladores de l’estat d’alarma, com en l’àmbit sanitari, derivats de l’evolució negativa de la pandèmia, cosa que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents, adoptada conforme a dret, tenint en compte les esmentades noves circumstàncies”. És a dir, que no obliga a votar irreversiblement el 14 de febrer, sinó que manté la data en la qual van ser convocades les eleccions per l’autoritat competent i suspèn l’ajornament a l’espera de pronunciar-se sobre les qüestions de fons, que serà abans del 8 de febrer, en la recta final de la campanya.

No és definitiu, però s’han posat en marxa tots els mecanismes de proclamació de candidatures i designació de meses electorals perquè cada dia que passa sembla més improbable que puguin ajornar-se les eleccions. Perquè fos possible, hauria de canviar-se la tipificació de l’estat d’alarma, una cosa que depèn del Govern central i que d’entrada no sembla molt decidit, o empitjorar considerablement l’evolució de la pandèmia i que calgués aprovar més mesures restrictives en forma de més confinaments que impedissin l’exercici del dret al vot. Crida l’atenció que el principal argument per suspendre l’ajornament sigui l’“interès públic molt intens” per celebrar les eleccions, que sembla més un argument polític que jurídic, i que a més és complicat de quantificar.

També es pot argumentar que hi ha un interès públic molt intens a preservar la salut, a evitar més contagis, a eludir aglomeracions i que pugui votar el màxim de persones, i desconeixem en què s’han basat els jutges per interpretar que és més intens l’interès a votar en unes condicions precàries. Més jurídica sembla l’al·lusió a l’estat d’alarma, que no contempla ajornaments, però sota la mateixa figura jurídica no hi va haver problemes perquè s’ajornessin a Galícia i Euskadi, i cal recordar que seguirem en estat d’alarma fins al maig. Deuen ser peculiaritats del laberint català i només es pot esperar que la pandèmia no empitjori i obligui a prendre noves mesures i que aquestes circumstàncies no perjudiquin la participació.