EDITORIAL
Un cop dur per al Pirineu
El confinament local imposat des del passat 7 de gener per frenar els contagis de Covid ha arruïnat la temporada de les estacions d’esquí del Pirineu. Tal com donàvem compte en la nostra edició d’ahir, des d’aleshores l’ocupació ha caigut per sota del 4 per cent, quan durant les festes nadalenques havia assolit el 50%. Els responsables esperen que la Generalitat decideixi si suavitza o no les restriccions actuals a partir del 7 de febrer. Si es mantenen, serà molt difícil que continuïn obertes, perquè l’irrisori flux d’esquiadors provoca que evidentment no surti, ni de bon tros, a compte.
És cert que la prioritat és la salut, perquè per molts perjudicis econòmics que generin les restriccions sense salut no hi ha ni economia. Ara bé, també caldria plantejar si no és viable adaptar aquestes limitacions a la realitat de cada territori i de cada activitat, com fa dies que plantegen els representants de les comarques del Pirineu, que insisteixen que almenys es restableixi la mobilitat comarcal. Així mateix, cal tenir en compte que les vigents mesures contra la Covid permeten practicar l’esport a totes les instal·lacions a l’aire lliure amb un aforament màxim del 50% i en grups amb un màxim de 6 persones.
L’esquí és una activitat a l’aire lliure, o sigui que entra dins d’aquests paràmetres, però el problema és que el confinament local fa que a la pràctica no pugui ni atansar-se a aquest aforament. Caldrà veure què decideix en els propers dies el Govern però, com assenyalava la presidenta del consell de l’Alta Ribargorça, aquesta temporada d’hivern està sent un desastre. Això és especialment greu en unes comarques en les quals el turisme genera una bona part dels seus ingressos econòmics. En concret, segons un estudi fet públic l’any passat per la càtedra d’Economia Regional i Local de la Universitat Rovira i Virgili, representa el 33% del PIB del Pallars Sobirà, un 40% del de la Val d’Aran i un 42% del de l’Alta Ribagorça. No hi ha dubte que aquest serà un cop dur per al Pirineu.
Alts càrrecs gens exemplars
La campanya de vacunació ha començat per les residències i el personal sanitari i hi ha un ordre establert que prioritza persones vulnerables i personal essencial, entre altres aspectes. Per això és lamentable que càrrecs polítics com diversos alcaldes, algun conseller autonòmic o directius administratius de centres sanitaris s’hagin vacunat, igual que els caps d’Estat Major de la Defensa (Jemad). El seu màxim responsable, Miguel Ángel Villarroya, ha dimitit, però assegura que va fer el que tocava, sense admetre que el seu comportament és irresponsable i just el contrari d’exemplar.