La campanya electoral més rara

Ha començat la campanya electoral més rara de la història. Ho és tant que comença sense que ni tan sols sapiguem quan acabarà i si finalment votarem el 14 de febrer o el Tribunal Superior de Justícia es pronunciarà abans del dilluns dia 8 i revalidarà el decret de la Generalitat que les ajornava fins al maig. De moment, seguim en període d’al·legacions però el decret d’ajornament s’ha suspès cautelarment de manera que es manté el procés cap al 14-F, sense que ningú sàpiga del cert quina serà la decisió definitiva dels jutges.

També és estranya perquè som davant d’una campanya enmig de la pandèmia més greu de la nostra història recent, en la qual no s’esperen actes massius, en què fins i tot la tradicional enganxada de cartells tindrà caràcter simbòlic i en què les crides a la participació es barrejaran amb apel·lacions a preservar la salut i a complir les restriccions marcades per les autoritats sanitàries. Cal no oblidar que seguim en estat d’alarma i que hospitals i UCI estan al límit de la saturació.

Demanar el vot i votar en aquestes circumstàncies és totalment excepcional i ja adverteixen els juristes que poden ploure recursos judicials: des de la composició de les meses, amb la por d’alguns integrants a possibles contagis, fins a la votació restringida de set a vuit de la tarda per als ciutadans contagiats o subjectes a quarantena, que pot afectar tant el dret a la salut com al que tenim a la intimitat o la imatge. Ja es veurà, però de moment tots han optat per seguir el calendari marcat donant per bo que, malgrat tot, les eleccions se celebraran el 14 de febrer.

Però per excepcionals que siguin les circumstàncies, cal no d’oblidar que estem davant d’unes eleccions transcendentals que arriben després de la inhabilitació de l’últim president, Joaquim Torra, i per acabar amb una situació de provisionalitat en la qual portem mesos des que el mateix Torra va donar la legislatura per esgotada el gener de l’any passat. Una vegada més s’haurà d’escollir entre opcions independentistes i les federalistes amb un electorat que continua dividit en dos meitats i que dona victòries o derrotes segons el nivell de participació, que en aquesta ocasió i d’acord amb el que ha passat en altres països, es presumeix més baix que habitualment.

L’independentisme acudeix més fragmentat que en anteriors comicis amb ERC, JxCat, PDeCAT i la CUP disputant-se l’espai, mentre que el bloc unionista, el PSC, a remolc del suposat efecte Illa, aspira a aconseguir l’hegemonia que a les anteriors eleccions va obtenir Ciutadans, amb pocs efectes pràctics i que ara segons totes les enquestes va a la baixa. La qüestió és qui i com podrà sumar la majoria necessària de seixanta-vuit escons i sembla evident que caldran pactes i coalicions, però qui resulti més votat tindrà l’avantatge de marcar la negociació.