Incògnita electoral aclarida

Sense esperar al dia 8, últim previst per pronunciar-se, el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya va confirmar ahir l’anul·lació del decret de la Generalitat en què traslladava les eleccions al maig, amb la qual cosa deixa en vigor la data inicial dels comicis del 14 de febrer. Encara que no es coneixerà fins dilluns el contingut de la sentència, sí que va transcendir ahir l’informe de Fiscalia que era del parer que no hi ha arguments jurídics per a la suspensió de les eleccions, que es van convocar en pandèmia i no s’ha alterat la situació, que l’ajornament infringiria la normativa catalana i estatal i que el que és pertinent és extremar les mesures de precaució perquè la jornada electoral pugui celebrar-se amb normalitat. També hi va respondre la Generalitat, que per boca del conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, encarregat del procés, va qualificar la resolució judicial de despropòsit davant la complexa situació epidemiològica que vivim, però va descartar qualsevol recurs davant d’instàncies superiors que tampoc paralitzaria la campanya, ni les votacions, per no generar més incertesa entre la ciutadania. És a dir, que la campanya segueix endavant, que les eleccions se celebraran el 14 de febrer, encara que els partits independentistes consideren que estem davant d’una operació d’Estat per afavorir el candidat socialista, i que els seus esforços se centraran en el fet que els col·legis i les meses electorals siguin espais segurs complint els protocols de seguretat. S’ha aclarit la incògnita que ha marcat l’inici de campanya i amb totes les crítiques que s’hi vulguin fer, ara cal centrar-se que aquesta sigui segura i la participació, la màxima possible.

La Unió Europea reacciona Amb més retard del que molts hauríem volgut, la Unió Europea ha reaccionat davant les maniobres de les farmacèutiques que estan retardant les entregues de vacunes al·legant problemes de fabricació o de distribució. La Unió Europea prohibirà l’exportació de vacunes contra el coronavirus produïdes al seu territori si no rep les que havia comprat després que transcendís que s’havien desviat lots a altres països que pagaven més o tenien més bones relacions amb les farmacèutiques. Els països de la Unió Europea han col·laborat a finançar la investigació i havien subscrit contractes, encara desconeguts, que no s’estaven complint generant problemes de subministrament i que per exemple Israel o els Emirats Àrabs hagin vacunat el 40 per cent de la població, mentre que a Europa estem al voltant del 3. Es tracta d’una qüestió de justícia respectar el que s’ha firmat, i també complir amb qui ha col·laborat en el finançament, per sobre dels interessos econòmics que tinguin les farmacèutiques.