Una assignatura pendent

És la cançó de l’enfadós. L’estació d’autobusos és, des de fa massa anys, una de les assignatures pendents de la capital del Segrià. A punt de complir cinquanta anys, l’equipament del carrer Saracíbar està molt degradat i no dona una bona imatge de Lleida per als que arribin a la ciutat amb autocar. Estava previst traslladar-la al costat de l’estació de trens, sota el pont de Príncep de Viana vora l’avinguda del Segre, però el projecte, que formava part del Pla de l’Estació, s’havia ajornat una vegada i una altra. Quan queda poc més d’un any perquè expiri la concessió i aquest equipament passi a ser de titularitat municipal, la Paeria ha posat sobre la taula la proposta d’una nova ubicació a l’edifici dels Docs i l’entorn de la farinera de La Meta, un edifici modernista protegit. És a dir, vora de l’estació de trens, però al costat oposat al que s’havia previst inicialment. La polèmica està servida. El PSC va presentar-hi un recurs argumentant que el passat dia 20, després de la comissió d’Urbanisme ordinària, es va convocar l’extraordinària per al dia 22 per abordar aquesta qüestió i no es va fer referència al seu caràcter urgent i, a més, es va celebrar sense que haguessin transcorregut dos dies hàbils, com marca la normativa. Finalment, el govern municipal va retirar del ple celebrat divendres passat la modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística per evitar que la decisió fos impugnada. L’alcalde va admetre que hi havia motius per pensar que la comissió es va convocar sense prou temps i en va anunciar una altra per al 5 de febrer. I tornem a la casella de sortida.

El període electoral pot ser que no fos el millor moment per presentar un projecte que requereix grans consensos de ciutat, però Lleida no es pot permetre tenir una estació d’autobusos tan lúgubre i degradada. L’actuació proposada per la Paeria serà finançada per la Generalitat, costarà més de 10 milions d’euros i no es preveu que surti a licitació abans de finals d’aquest any, de manera que encara que s’arribi a un acord, no podria inaugurar-se fins a mitjans del 2023, quan farà més d’un any que la del carrer Saracíbar serà de titularitat municipal. Tots els partits, al govern i a l’oposició, hauran de posar de la seua part per evitar un altre ajornament. Que els tècnics decideixin quina és la millor ubicació, però que es faci.

“Quanta, quanta guerra”

El cèlebre títol de Mercè Rodoreda Quanta, quanta guerra resumeix el treball d’investigació liderat per Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor que posa nom a les víctimes de la Guerra Civil que van morir als camps de refugiats francesos el 1939 i principis del 1940. Víctimes fins ara oblidades en un drama que no cessa.