Un any a la muntanya russa

Fa un any es va notificar el primer positiu per coronavirus registrat a Espanya. Era un turista alemany que passava uns dies de vacances a les Canàries. El virus s’atansava però, alhora, encara quedava lluny. El rastreig exhaustiu que es va fer d’aquest pacient zero de l’Estat va posar de manifest que la globalització és la millor aliada d’una pandèmia. I és que el virus va partir de Wuhan, en aquell moment epicentre de la malaltia; una parella contagiada sense saber-ho va viatjar a Xangai per veure la seua filla i ella, al seu torn, va volar poc després a Berlín, on havia d’impartir un curs i va infectar diversos alumnes, un dels quals era amic del turista que el 28 de gener va embarcar en un avió amb destinació a Tenerife i, posteriorment, en vaixell fins a La Gomera, on va ser diagnosticat com a malalt de Covid-19. El 25 de febrer es va detectar el primer positiu a Catalunya. De nou, es tractava d’un contagi importat que va causar símptomes lleus a una dona de 36 anys que havia viatjat al nord d’Itàlia, d’on era originària.

El 10 de març el coronavirus va arribar a les comarques de Lleida. Una dona de Castellserà, que havia viatjat a Benidorm amb un grup de jubilats de la província, va ser la primera positiva que va comptabilitzar Salut. Tan sols una setmana més tard es va registrar la primera víctima mortal.

Des d’aleshores, la pandèmia no ha donat treva. Si alguna cosa hem après aquest any és que no podem relaxar-nos. Així, encara que el 70 per cent dels municipis de les comarques de Lleida tenen una Rt per sota d’1, amb la qual cosa la taxa de contagi és baixa, a Seròs, Sant Llorenç de Morunys i Artesa de Lleida tenen el ritme de contagi més elevat de Catalunya. Però el que més preocupa no és tant la propagació de la malaltia com les conseqüències. Els centres hospitalaris estan més que tensionats.

El cap de Medicina Intensiva de l’Arnau de Vilanova, Jesús Caballero, va alertar ahir que les dos pròximes setmanes seran “molt complicades” perquè es preveu arribar al pic d’ocupació de malalts de Covid crítics. Però aquest fosc horitzó coincideix amb l’anunci de l’arribada de més vacunes, la qual cosa, sens dubte, suposa una dada esperançadora.

Després que es buidessin les neveres perquè les empreses farmacèutiques no complien els contractes firmats amb la Unió Europea, Catalunya rebrà avui 65.000 dosis més de Pfizer i les primeres 8.000 de Moderna.

Ara tocarà recuperar el ritme de vacunació, que es va haver d’alentir per la disminució de les existències i per problemes de logística els primers dies. Per la seua banda, la meitat dels usuaris de residències de la regió sanitària de Lleida i més d’un 70 per cent de les del del Pirineu ja han rebut la segona dosi de la vacuna de Pfizer, de manera que es comença a entreveure una mica de llum al final d’aquest llarg túnel.