Por de votar i blocs estables

Vivim una campanya electoral atípica en un moment excepcional, amb nous formats per captar vots i problemes per constituir meses i garantir el procés de votacions el 14-F, i les enquestes electorals reflecteixen la incertesa del moment. Tant les conegudes fins ara com la que publicarem demà amb dades de Lleida per completar la que va sortir ahir sobre el conjunt català, reflecteixen que hi ha un elevadíssim nombre d’indecisos o directament reticents a votar per temor a la pandèmia, que desconfien de les promeses de seguretat fetes per l’Administració. Serà la primera gran incògnita que marcarà el resultat definitiu: com afectarà la pandèmia i el temor al virus la participació i quins partits tenen més fidelitzat el vot i, en conseqüència, es veuran menys perjudicats per una abstenció que a priori serà bastant més elevada que en els comicis anteriors? Les dades recollides pels sondejos apunten que una baixa participació pot perjudicar els partits que recullen més vot fluctuant i que, en principi, són els més votats, afavorint la representació de grups minoritaris, i en aquest sentit és oportú recordar que els simpatitzants de Vox s’han alineat amb les tesis negacionistes.

Un segon element significatiu de les enquestes, que intenten reflectir l’estat d’opinió del moment en què es pregunta assumint la volatilitat del moment que vivim, és que no hi ha transferència d’intenció de vot entre els dos grans blocs configurats: independentistes i unionistes en diferent grau, que mantenen l’equilibri de les últimes eleccions. En canvi, sí que es detecten moviments de vots dins de cada grup de forma que alguns votants d’ERC han lliscat cap a la CUP, que milloraria resultats a les enquestes, i també cap a JxCat, recordant que fa tres anys les enquestes donaven com a favorita ERC i, finalment, va obtenir millors resultats JxCat. En qualsevol cas, les previsions estan més igualades i es preveu que les diferències entre els tres grups favorits, JxCat, ERC i PSC, seran molt lleugeres amb influència de la representació electoral per circumscripció.

En el vot espanyolista, les transferències de vot es produeixen des de Ciutadans, que fa tres anys va ser el partit més votat, i van majoritàriament cap al PSC, però per l’altre extrem també poden desviar-se cap a Vox, que obté representació a totes les enquestes. I caldrà veure l’impacte a les urnes de l’“efecte Illa”, que és amb avantatge el candidat preferit per ocupar la presidència encara que sense els suports necessaris per a la investidura. El que sí que està clar és que ningú tindrà majoria absoluta, que caldran pactes i que les dos opcions en joc passen per repetir el govern independentista o la reedició d’un altre tripartit, PSC-ERC-Comuns. Però falta una setmana i el panorama és més volàtil que mai.