La UE, la malaltia i el remei

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, porta setmanes en el punt de mira a causa de les demores en l’arribada de les vacunes contra el coronavirus, negociades pel seu equip en nom dels Vint-i-set i que han obligat alguns estats membres a posar fre a la campanya de vacunació. Una pressió que va assolir el moment més àlgid quan una filtració va revelar que tampoc la farmacèutica anglosueca AstraZeneca compliria amb el contracte firmat amb la Unió Europea a l’entregar aquest primer trimestre de l’any només un quart dels fàrmacs promesos. Davant del temor d’una fuga de vacunes cap a països tercers que pagaran més, la reacció de Brussel·les va ser posar en marxa un mecanisme per controlar l’exportació de les vacunes fabricades per les farmacèutiques amb què la UE ha firmat acords de compra anticipada. Un instrument que en última instància permet als estats membres impedir l’exportació de vacunes si consideressin que l’empresa en qüestió no compleix les obligacions contractuals. Un envit que, a banda de molt perillós per a la implantació de farmacèutiques a Europa, tampoc garanteix res, perquè moltes d’aquestes fàbriques no estan dins de la Unió Europea.

El que ha de fer la Comissió, si no vol perdre el prestigi i el poder que li queden, és fer complir els contractes firmats, l’opacitat dels quals continua sent evident, i aconseguir la unitat política i econòmica que pateix en aquests moments, que la debilita cada vegada més davant la resta del món i encoratja els populismes antieuropeus. L’adeu d’Angela Merkel complica encara més la situació. Però de la mateixa manera que hem de criticar sense rubor la falta de lideratge dels 27, també es pot destacar que seran les administracions públiques, amb la UE al capdavant, les que ens han de salvar d’aquesta pandèmia, la gestió de la qual a mans privades correria el risc de convertir-se en la llei de la selva o del més fort, amb un mercat de vacunes que, evidentment, deixaria els països i persones més vulnerables com els últims de la fila. Per tant, per molt que critiquem les debilitats dels 27, per molt que Ursula von der Leyen estigui en hores baixes, igual que el lideratge del vell continent, amb el Brexit i les seues cicatrius, ens hem d’aferrar a la Unió Europea com a una taula de salvació perquè de la seua enteresa, fermesa i gestió depèn que puguem vacunar la quantitat suficient de ciutadans que ens permeti assolir una immunitat de ramat amb què atallar les morts, encara molt quotidianes, i iniciar així el camí de la recuperació. Després de controlar el nombre de morts, descongestionar les UCI i els llits hospitalaris i reprendre les visites d’altres malalties als CAP, arribarà el moment de repartir els fons europeus i traçar el full de ruta que ens porti a una mínima normalitat sanitària i social.