Els danys més invisibles de la Covid

Quan queda poc més d’un mes per complir-se un any des de l’inici de les restriccions per la pandèmia de la Covid-19, les entitats socials no deixen de reforçar els serveis per atendre l’allau de demandes de primera necessitat. I de les coses que més destaquen de les xifres, només Creu Roja Lleida ja ha repartit productes de primera necessitat a 60.438 persones, és que almenys un 30 per cent d’aquests sol·licitants acudeixen als serveis socials per primera vegada a la seua vida. Cada dia, els mitjans de comunicació donem els índexs sanitaris de l’evolució de la pandèmia, la velocitat de contagi, el rebrot, la incidència acumulada, hospitalitzacions, ingressos i sortides de les UCI i una infinitat de detalls de la Covid i la seua incidència directa en les nostres vides. És evident que el factor sanitari és el prioritari, perquè del fet que puguem disminuir els casos en depenen milers de vides, sobretot de persones grans perquè són les que compten els dies amb morts i més morts. També el factor econòmic acostuma a omplir les nostres pàgines i les de tots els mitjans de comunicació del món perquè milions de persones a tot el globus terraqüi han vist disminuir dràsticament el seu poder adquisitiu; s’han tancat negocis, s’han perdut llocs de treball i empleats i empreses se les veuen i desitgen per arribar a finals de mes.

Comerç, turisme, hostaleria, transport, lleure, cultura, esports, etc. No hi ha un sol sector econòmic que no s’estigui veient afectat pels efectes col·laterals de la pandèmia, que són molts i universals. Però solem oblidar-nos en moltes ocasions dels milers de persones que no només han perdut feina i tenen por de contaminar-se, sinó que els efectes del virus els ha deixat a les portes de la vulnerabilitat més absoluta. Persones d’edat avançada, nens i homes i dones de diferents àmbits i sectors que de la nit al dia s’han trobat sense ingressos i han de seguir menjant i cobrir les necessitats bàsiques cada dia. Trist, molt trist deu ser trobar-se en aquesta situació i per això és tan encomiable la tasca que fan ONG diverses, Banc d’Aliments i entitats de tot tipus. Però cal no oblidar que correspon al sector públic evitar que aquesta vulnerabilitat deixi sense assistència milers de persones. Els nostres impostos també han de servir per ajudar els que més ho necessiten d’una forma justa i igualitària.

Les vacunes, la prioritat

Aquesta setmana arriba la vacuna d’AstraZeneca i, encara que obligui a variar el calendari previst, és una bona notícia que les tres ja aprovades (Pfizer i Moderna són les altres dos) ja comencin a buscar la immunitat de ramat que ens permeti sortir del túnel en el qual vivim des del març passat