Compromís per escrit

El final de campanya s’ha animat amb el document firmat per tots els partits independentistes en el qual es comprometen a, “sigui quina sigui la correlació de forces que surti de les urnes, no pactar la formació de govern amb el PSC”. Ho havien dit per activa i per passiva els candidats de JxCat, ERC, PDeCAT i la CUP, i el mateix candidat socialista Salvador Illa havia declarat que no pactaria amb independentistes, però pel que sembla no tots es fiaven de les promeses electorals i les declaracions fetes i un col·lectiu de crítics de l’ANC, batejat com Catalans per la Independència, ha exigit aquest pronunciament formal i per escrit per deixar les coses clares davant l’electorat i també marcar la possible negociació de pactes després de les eleccions de diumenge.

Malgrat la contundència de les declaracions en campanya, val a recordar que hi ha precedents de pactes i acords, com el de JxCat amb els socialistes que els ha donat el govern de la Diputació de Barcelona als segons o el suport que ha donat en més d’una ocasió el grup d’ERC als socialistes al Congrés i fins i tot la CUP va pactar amb el PSC i ERC a l’ajuntament de Sant Cugat. Ara deixen clar als votants que ni es repetiran acords similars ni tampoc serà possible un nou tripartit d’esquerres com s’especulava després de conèixer algunes enquestes.

Com més claredat, millor per a l’elector, i tampoc ha d’escandalitzar-se el PSC per suposats “cordons sanitaris” que també van subscriure ells al Pacte del Tinell per marginar el PP.

Tots havien dit que no hi pactarien, però, com que alguns no s’ho creien, han exigit la formalització de la promesa per escrit com a prova de credibilitat.

Assumit el compromís, es reafirma la divisió en blocs de cara a futurs pactes i, donant per previsible que ningú obtindrà la majoria absoluta, només hi ha les possibilitats de repetir una coalició independentista com l’actual, una altra d’un bloc constitucionalista, de la qual segons el que s’ha dit en campanya també quedaria exclosa Vox, o governs minoritaris amb suports externs, però ha quedat clar que els blocs no es barrejaran.

El refugi agrari

Lleida ha estat la província catalana on menys ha baixat el Producte Interior Brut en aquest nefast 2020, amb un 8 per cent de caiguda segons el Banc d’Espanya enfront del 14,2 de Girona o l’11,7 i l’11,4 de Barcelona i Tarragona respectivament. El matalàs de l’agricultura i la ramaderia, amb més pes a Lleida, ha permès pal·liar els desastrosos efectes de la pandèmia en el turisme i el sector serveis i baixem menys de la mitjana catalana i estatal. En temps de crisi, tornem al camp.