Esquerra té la decisió

El candidat socialista, Salvador Illa, ha confirmat que es presentarà a la investidura com a president de la Generalitat al ser el més votat a les urnes. Està en el seu dret, però haurà d’explicar al futur president del Parlament que difícilment comptarà amb els suports necessaris per obtenir la majoria absoluta en primera votació o més vots afirmatius que negatius en la segona.

Així ho han decidit les urnes que han repetit un Parlament en el qual la força més votada, com li va succeir a Ciutadans, no compta amb prou suports i, encara que Illa no vulgui repetir l’absentisme d’Arrimadas, sembla més una maniobra estètica que una possibilitat real. Qui té la paella pel mànec és Esquerra, que ha empatat en escons amb els socialistes, ha superat JxCat com a força més votada entre els independentistes, cosa que li concedeix el dret a obrir el ball a diferència del que havia succeït fins ara, i fins i tot pot elegir socis.

Pot primar l’eix sobiranista o pot apostar per una coalició d’esquerres o fins i tot pot apostar per equilibris conjunturals amb la confiança que els dona no haver estat castigats a les urnes ni pels seus acords a Madrid ni per la gestió de les conselleries més conflictives en la pandèmia. .

Tampoc pot llançar les campanes al vol perquè la seua victòria ha estat molt ajustada i, encara que és suficient per governar, el pes dels vots que s’han quedat en l’abstenció haurien de frenar gestos unilaterals i reforçar la seua aposta pel pragmatisme. Pere Aragonès, que serà el primer president de la Generalitat d’ERC des de la República, es va mostrar partidari ahir de la via àmplia, un govern en el qual col·laborin JxCat, CUP i també En Comú-Podem, però ja han sorgit les primeres discrepàncies perquè hi ha incompatibilitats evidents entre alguns dels socis proposats, i ni JxCat accepta els comuns perquè no són explícitament independentistes, ni aquests accepten JxCat al considerar-los hereus de la dreta, mentre que la CUP es remet als programes i el que decideixin les seues assemblees.

També caldrà veure si JxCat se sent còmoda sent la segona pota del govern, fins on arriben les seues exigències i si són acceptades per ERC, però un govern independentista seria l’opció més lògica d’acord amb el que es va votar diumenge. Li queda a Aragonès el comodí del tripartit d’esquerres, que sens dubte estaria molt ben vist a Madrid com a fórmula d’estabilitat per al govern Sánchez, però després del pacte anti-Illa firmat a la campanya caldrien moltes explicacions, deixar clara la suposada intransigència de JxCat i CUP i aguantar moltes crítiques.

El que està clar és que l’independentisme, lluny de desinflar-se, s’ha reforçat, que l’abstenció ha castigat més els espanyolistes i que ERC haurà de buscar noves fórmules que superin els permanents enfrontaments de l’últim govern.