El canvi d'actitud amb el Museu

Després de massa dies de silenci des que es va convocar el concurs del trasllat i es van entregar les primeres obres, la consellera de Cultura ha parlat per fi sobre el problema del Museu de Lleida en un periple per comarques assegurant que “facilitarem la tornada” de les obres a Barbastre perquè “el propietari de les obres, el bisbat de Lleida, ha anunciat la seua disposició a entregar-les per complir la justícia”. Hi ha un canvi substancial en l’estratègia del consorci del Museu, que presideix la consellera, perquè des de sempre i també quan es va conèixer l’última sentència el desembre de l’any passat va anunciar que presentarien tots els recursos possibles i arribarien fins al final per defensar la unitat museística i el patrimoni del Museu.

Fins i tot hi ha un canvi en la terminologia utilitzada perquè la consellera utilitza l’expressió de “tornada de les obres a Barbastre”, oblidant que aquestes obres mai han estat al museu de Barbastre, que van ser salvades de la destrucció o la venda pel bisbe Meseguer i conservades i restaurades al Museu de Lleida. No poden tornar a un lloc on mai no han estat.

.

En segon lloc, trasllada la responsabilitat al bisbe, com a propietari, i “no podem oposar-nos a la seua decisió”, quan cal recordar que el bisbat va traslladar la gestió de les obres al consorci, que presideix la consellera, i que quan altres bisbes com Xavier Salinas o Joan Piris s’havien mostrat partidaris d’acatar la decisió eclesiàstica d’entregar les obres, la resta de patrons i el consorci en el seu conjunt s’hi van oposar frontalment, exhaurint totes les vies legals. Sorprèn que ara s’acati la decisió del bisbat com a paraula definitiva.

També convé recordar que quan la Guàrdia Civil es va emportar les obres de Sixena, hi va haver coincidència a culpar l’article 155 i l’abandó del llavors president del consorci, el ministre de Cultura Méndez de Vigo, en funcions de conseller, per no esgotar els cursos legals. Ara, amb les 111 obres reclamades, la que fa un paper similar és la consellera, amb el silenci còmplice dels representants de la Paeria i la Diputació, que donen el trasllat per consumat quan estem davant d’una decisió d’un jutjat de primera instància i estan pendents les al·legacions.

No és una decisió ferma jurídicament perquè hi ha recorregut als tribunals, i la consellera, i el consorci, la donen per inevitable sense el menor signe d’oposició social o polític i fins i tot anuncia compensacions per al Museu “per omplir el que ha de marxar”. Un dels patrons es va referir el 19 de desembre passat a un nou espoli del Museu de Lleida, però ja ningú no parla de la llei de patrimoni que empara aquestes obres, ni de la unitat museística, i s’intueix una rendició en tota regla o un pacte per preservar altres obres a canvi d’entregar les de Lleida.

I el consorci hauria d’explicar-ho amb claredat..