Dels elogis als atacs

L’actuació dels Mossos a les manifestacions de suport a Pablo Hasél s’ha convertit en motiu de discòrdia entre els representants de la policia catalana i els seus dirigents polítics i fins i tot en argument de veto en les negociacions sobre el futur govern català. I els que fa uns mesos eren elogiats per la investigació dels atemptats del 17 d’agost o pel seu paper l’1 d’octubre, ara s’han convertit en blanc de les crítiques, fins i tot dels partits que governen, i no se salva ni el major Trapero, que pràcticament havien elevat als altars després de la seua absolució i ara és considerat el cap d’un cos repressor.

No sorprenen les crítiques procedents de la CUP, que sempre ha tingut discrepàncies amb la policia catalana i que representa una ideologia antisistema, però sí que crida l’atenció que s’hagin sumat als atacs els mateixos partits que han dissenyat el paper dels Mossos i que ara reclamen el canvi del model policial, en el cas d’ERC, o consideren simplement inacceptable l’actuació policial com van fer des de JxCat. El súmmum de la paradoxa és que el mateix responsable polític del cos, Miquel Sàmper, d’aquest últim grup, advoqués la setmana passada per “una reforma urgent i inajornable del model de seguretat ciutadana”.

Davant d’aquests plantejaments, la primera pregunta és per què no l’han canviat fins ara quan fa anys que governen sense haver descobert que l’actual model policial sembla caduc segons la seua opinió. La segona qüestió és si estan justificats aquests atacs a tot el cos policial, que en línies generals té una trajectòria provada d’eficàcia i professionalitat.

Pot ser que hi hagi hagut taques en la seua tasca, n’hi ha en tots els col·lectius, i s’ha de criticar, investigar i depurar que una persona perdi un ull per exercir el dret a manifestar-se, però per errors individuals no pot desqualificar-se la tasca de 17.000 agents que compleixen les instruccions que emanen de l’autoritat política que ara els deixa sols. I els mateixos que critiquen la suposada violència dels mossos s’obliden que al davant tenien gent que buscava l’enfrontament i que també recorrien a la violència.

No tenen res a veure els que començaven les manifestacions amb els que les acabaven i no es pot negar que al final es registraven episodis de violència i de vandalisme inusitats. O no han vist les botigues saquejades, l’assalt a la comissaria de Vic o l’atac a un motorista de la Urbana de Lleida que va haver de ser rescatat per un altre vehicle? Què havien de fer els mossos: retirar-se i deixar que campessin al seu aire els que cremaven contenidors i destrossaven aparadors? Què dirien els que critiquen els mossos si els protagonistes dels disturbis fossin d’extrema dreta? Tenen la culpa els mossos de la situació de tensió? I que ningú no oblidi que hi ha 91 policies ferits.