Els ajuts, per a qui els necessita

El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar dimecres ajuts per valor d’11.000 milions d’euros per a empreses, pimes i autònoms, sense més concrecions de moment. La Unió Europea té compromesos 140.000 milions en ajuts per a Espanya, entre transferències i finançament de projectes, i també la Generalitat i els ajuntaments van anunciant paquets d’ajuts per als sectors més damnificats per la pandèmia.

És el que han de fer les administracions, però s’agrairia que fossin més precisos i concretessin per a què són els ajuts, qui els pot rebre i què s’ha de fer per aconseguir-los perquè correm el risc que les promeses es quedin pel camí o es dilueixin en forma de crèdits, que garanteixen finançament però no solucionen el dia a dia, o donin suport a programes per definir que requereixen complexes elaboracions i tramitacions. És la por que hi ha amb els ajuts comunitaris que requereixen projectes que han començat a elaborar les grans empreses amb més possibilitats per fer-ho i es coneix que les grans empreses del sector agroalimentari o les elèctriques ja tenen en marxa projectes, interessants sens dubte, que aspiren a grans quantitats però poden deixar sense fons les pimes i els autònoms, que estan passant més dificultats fins al punt de veure perillar la seua supervivència.

Si com sembla hi ha diners disponibles, les administracions, des de l’estatal fins a la municipal, podrien començar aprovant exempcions fiscals, i no moratòries amb ajornament de pagament, als sectors que han patit una paralització d’activitats o una minva de facturació. És absurd que s’hagin de pagar els mateixos impostos després d’un any com el 2020 amb l’activitat semiparalitzada, i també les administracions haurien de fer un esforç similar al que estan fent empreses i treballadors.

En la mateixa línia podrien aprovar, com ja han fet altres països europeus, fórmules per compensar la pèrdua de facturació provocada pel coronavirus basant-se en els balanços presentats en els últims anys o facilitar ajuts directes vinculats al manteniment de l’ocupació, ampliant els ERTO, que sens dubte han estat una bona mesura per evitar el tancament de moltes empreses però que ajornen el problema fins al seu aixecament. I sense ànim d’exhaustivitat, perquè el ventall possible és molt més ampli, també s’haurien de plantejar quitances sensibles als crèdits ICO concedits per molt que s’hi oposin els bancs.

Si els governs amb els diners de tots van salvar la banca de la crisi financera, també ara cal destinar recursos per salvar els autònoms i les pimes. De moment, Espanya se situa a la cua dels ajuts pressupostaris directes, segons un estudi del Banc Central Europeu, malgrat que la pandèmia ha colpejat amb especial duresa.

És hora de corregir-ho.