Nou illes en el mar revolt de la pandèmia

Gairebé un any després d’haver-se confirmat el primer cas de coronavirus a les comarques de Lleida, nou municipis de la demarcació han aconseguit tenir el marcador d’afectats a zero. Són Abella de la Conca, Arsèguel, Cava, els Torms, Esterri de Cardós, Josa i Tuixent, la Molsosa, Tírvia i Tiurana.

Són pobles petits, de menys de dos-cents habitants. De fet, Cava és el municipi lleidatà amb menys població: només quaranta-cinc veïns.

Són illes per a l’esperança en la maror de la pandèmia, que ha castigat amb crueltat moltes altres poblacions. En aquests nou municipis es consideren afortunats, malgrat que lamenten que s’hagi aplicat el mateix criteri de restriccions en aquestes petites poblacions que a les grans ciutats, i confien que la vacuna els permeti respirar tranquils d’ara endavant.

Però més enllà de l’anècdota que hi hagi localitats lliures de Covid, el cert és que els indicadors milloren. El risc de rebrot a la regió sanitària de Lleida ha descendit gairebé a la meitat durant el mes de febrer i s’ha passat dels 508 punts a començaments de mes als 271 actuals, segons xifres de Salut.

A més, el nombre de pacients a les UCI ha experimentat un descens similar, de 40 a 21, fet que sens dubte és una bona notícia, però la taxa de contagi ha repuntat i supera de nou l’1, per la qual cosa cal no abaixar la guàrdia. Si alguna cosa hem après aquest any és que s’ha de ser prudent amb el maneig de les dades perquè el virus ens ha pujat a una impredictible muntanya russa.

Per això s’han prorrogat fins diumenge gairebé totes les restriccions que limiten la mobilitat i els horaris de l’hostaleria. Avui es dona una mica d’oxigen als comerços de més de quatre-cents metres, piscines i gimnasos, però encara estem molt lluny de recuperar la normalitat.

A Nova Zelanda s’ha tancat la ciutat més gran del país, Auckland, per un sol cas de coronavirus. Ha estat l’exitosa tàctica de la primera ministra, Jacinda Ardern: posar la bena abans de la ferida i aturar-ho tot quan, realment, serveix per frenar els contagis.

Aquí s’ha optat per un altre model i a la crisi sanitària s’hi ha d’afegir l’econòmica.

Així no, així mai Fan posar els pèls de punta les imatges del llançament d’un còctel Molotov contra un furgó de la Guàrdia Urbana de Barcelona. A l’interior hi havia un agent que s’escapa com pot saltant del seient del darrere al del copilot per poder sortir del vehicle, davant de la impotència dels seus companys.

Són uns segons que es fan eterns. El dret a la protesta no ho pot justificar tot.

Dissabte es va creuar una perillosa línia roja a Barcelona. A més de les destrosses habituals.