Un dia molt trist per a Lleida

La vergonya s’ha consumat i 42 de les 111 obres en litigi van sortir ahir del Museu de Lleida i ja són al de Barbastre entre la resignació, la indiferència o el conformisme de les institucions lleidatanes i els responsables del consorci museístic. És un dia trist per a Lleida, que es completarà el proper dia 10 amb el trasllat de les obres pendents, i que representa el desmantellament d’un patrimoni cultural conjunt salvat per la diòcesi de Lleida i conservat pel Museu, i el fracàs de les administracions incapaces d’arribar en 25 anys a un acord per compartir l’art i que s’han plegat a la decisió d’un jutjat de primera instància sense esgotar els recursos jurídics, ni aprofitar una possible negociació.

Malgrat que des d’Aragó ho presentin com un retorn, i aquí la mateixa consellera hagi acceptat la falsedat, aquestes obres mai han estat a Barbastre: procedeixen de pobles de la Franja que formaven part de la diòcesi de Lleida i van ser salvades de la destrucció o la venda a espoliadors de l’art pel bisbe Messeguer, i les autoritats aragoneses que han convertit el cas en una batalla política ni tan sols han tingut la decència de reconèixer aquesta tasca que ha permès que ara puguin disfrutar d’aquestes obres. .

Tant de bo serveixi perquè també es preocupin del patrimoni cultural que no estava dipositat al Museu de Lleida. És trist que es trenqui d’aquesta manera un patrimoni conjunt i que es devaluï el Museu, però encara és més penosa l’actitud de les institucions catalanes i lleidatanes amb la peregrina excusa que no volien repetir les escenes del trasllat de les obres de Sixena i que no hi havia res a fer.

Llavors estava en vigor l’article 155 i qui presidia el consorci, el ministre de Cultura, no va voler recórrer ni oposar-s’hi. Ara qui ha acceptat l’entrega ha estat un consorci presidit per la consellera de Cultura, que des del primer moment va donar per inevitable l’entrega de les obres sense oposar més resistència que l’anunci de recursos i convocant el trasllat abans fins i tot que el bisbe acceptés l’entrega.

.

Trist paper també el de l’Església, que conscient o inconscientment ha provocat la divisió i l’enfrontament rentant-se les mans a continuació i deixant el problema perquè d’altres intentessin arreglar-lo amb nul èxit. I trist paper el de la Paeria i la Diputació, membres del consorci, que es deuen als ciutadans lleidatans però han preferit obeir les consignes de silenci de la conselleria, subordinant-se davant d’altres interessos polítics o estratègics i callar davant del desafur que representa el trasllat per al Museu de Lleida.

Queda la sensació que uns i d’altres ni han volgut ni han sabut defensar unes obres que per a Lleida formen part de la seua història, però que preocupen molt poc a Barcelona. I el resultat és al camió que ahir va viatjar a Barbastre.