El pitjor any de les nostres vides

A nivell individual possiblement hi hagi molts lleidatans que hagin viscut anys més tràgics que el 2020 però, a nivell col·lectiu, sens dubte el passat exercici ha estat el pitjor de les nostres vides al món després de la Segona Guerra, que va acabar el 1945, fins i tot més, perquè aquest conflicte bèl·lic va assolar Europa i el Japó, nord de l’Àfrica, Pacífic i va costar, a més, la vida de molts nord-americans pel seu suport als aliats, però la pandèmia del coronavirus no ha deixat ni un sol racó del planeta sense morts, infectats i una gran factura econòmica, social i emocional. Les xifres són fredes, però a Lleida han mort des del març passat 724 persones amb nom i cognoms, amb família, amb amics i sense que els seus pròxims poguessin ni donar-los el comiat corresponent, sinó que en la majoria de casos se n’han anat en la més absoluta solitud.

Els morts a Catalunya són a dia d’avui gairebé 28.900, a Espanya 71.138 i al món més de 2,5 milions. A totes aquestes víctimes cal sumar-hi els milions de contagiats, molts dels quals han passat mesos als hospitals i d’altres tenen encara seqüeles que no se sap quan acabaran.

Per si aquestes pèrdues humanes no fossin prou dramàtiques, les conseqüències econòmiques de la Covid -19 són també incalculables. Comerç, restauració i turisme compten per milions les pèrdues, i en la resta de sectors, des d’indústria fins a la cultura, passant per l’esport o el lleure, els danys deixaran damnificats d’innombrables proporcions.

L’esperançaLa lliçó evident del que hem viscut i sofert no pot ser cap altra que per molt que estiguem al segle XXI i que siguem capaços d’arribar a Mart i viure en un món global de plataformes i tecnologies capdavanteres, som peribles i encara cal invertir molt en medicina, ciència i investigació perquè un simple virus no posi en perill tota la humanitat. L’esperança arriba també de la mà de la ciència i de la vacuna, que, a poc a poc, està creant immunitats que ens permeten veure la llum al final del túnel.

La notícia que les residències de Lleida, les grans damnificades de la mortalitat del corona, estan pràcticament ja sense infectats, és la injecció de moral que necessitem tots per començar a remuntar..