Ni un pas enrere en la lluita per la igualtat

La crisi provocada pel coronavirus, de la qual complim un any, ha castigat tots els sectors econòmics a nivell global, però en el cas de Lleida, especialment al sector serveis, amb comerç, turisme i hostaleria, tres subsectors que tradicionalment han estat un nínxol de l’ocupació femenina. Això s’ha traduït en una sagnia per a la dona en termes d’atur, ja que si en aquests últims dotze mesos Lleida ha vist com es disparava la xifra d’aturats en 6.490 persones més, fins als 27.605 parats, la meitat d’aquests nous sol·licitants de feina són dones, ni més ni menys que 3.354.

Un autèntic càstig en termes laborals que pren més força un dia com el d’avui, el 8 de març, Dia de la Dona Treballadora.

Però no acaba aquí el problema. A aquest atur femení disparat cal sumar-hi que el nombre de dones afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) al febrer a Lleida assolia les 4.009 persones, el 58,4% del total (6.862), segons el ministeri de Treball. Són xifres que ens tornen a una realitat de desigualtat que mai se n’ha anat però que en temps de bonança es disfressen.

Per si les dades macroeconòmiques no fossin prou descoratjadores, la bretxa salarial, la violència domèstica, l’assetjament laboral i social i la doble vara de mesurar amb què sovint es jutja les dones, tant per l’aspecte extern com per les conductes personals, ha vingut per, de moment, quedar-se un partit d’extrema dreta que propugna idees tan falses com que el masclisme no mata. 

No és fàcil per a les nenes d’avui dia buscar models igualitaris que no topin amb algun rol estereotipat d’una societat encara patriarcal en la qual la cura de la família, les persones grans, l’acompanyament sanitari i les principals feines de casa continuen portant noms femenins. És evident que la igualtat davant de la llei està assegurada, però de la judicatura al carrer hi ha una gran distància i molts sostres de vidre que cal anar caminant i obrint. La igualtat és un dels pilars de la nostra societat, una conquesta de milers de dones i homes que no podem permetre’ns ni parar, ni moltíssim menys retrocedir.

La prova dels Goya

La cosificació del masclisme en la nostra societat, per molts discursos igualitaris que se sentin a les tribunes públiques, es va posar de rellevància precisament dissabte a la nit a la gala dels Goya, quan un micròfon obert va deixar en evidència fotògrafs o personal de l’esdeveniment que eren al photocall, amb definicions menyspreables de les dones que hi passaven, segons la mida de la faldilla. Queda molt camí per recórrer.