Aprendre dels errors comesos

Es compleix avui l’aniversari de la confirmació del primer lleidatà mort per la Covid en l’inici d’una tragèdia la magnitud de la qual érem incapaços d’imaginar en aquells moments. L’han seguit 728 defuncions a Lleida, més de 21.000 a Catalunya, 72.000 a Espanya i més de dos milions i mig al món.

La immensa majoria van morir sols sense cap familiar o amic que els acompanyés, i ni tan sols han pogut tenir el comiat que les seues famílies haurien volgut donar-los després de passar els seus últims moments en solitud i desemparament en una situació que mai oblidarem. I desgraciadament, la gran majoria dels traspassats, a Lleida un 87 per cent, tenien més de 70 anys, el sector més castigat per una pandèmia que es va acarnissar amb les residències de gent gran, on es va reaccionar tard i malament, quan el virus ja estava estès i anava segant vides inexorablement.

Ha passat un any del reconeixement de la gravetat de la pandèmia, dels primers morts, de la declaració de l’estat d’alarma i de l’inici dels confinaments, i tots fem balanç i repassem aquests mesos marcats pel coronavirus, però no està clar si hem analitzat els errors comesos, si hem extret lliçons de la desgràcia viscuda i si hem pres mesures perquè no es repeteixin. 

Encara seguim en alarma, es registren contagis i ingressos en hospitals i continuen morint persones pel virus, però alguns semblen tenir altres prioritats i viure com si el virus ja formés part del passat reivindicant una vella normalitat que de moment continua sent impossible.

Cal treballar per reactivar l’economia, per recuperar les relacions i continuar vivint, però mantenint les precaucions de seguretat i complint la normativa, pensant que el virus segueix amenaçador, que hi ha noves varietats, que les vacunes continuen sense arribar i que, després de cada relaxació, quan començàvem a pensar que la situació estava controlada ha arribat una nova onada que ens ha tornat a la dura realitat. Tots els experts diuen que falta menys, que amb la vacunació massiva podrem començar a recuperar normalitat, però desgraciadament arriben a comptagotes i amb retrocessos, com ha succeït amb la suspensió temporal de la d’AstraZeneca, i no podem abaixar la guàrdia en aquesta recta final.

Que el recordatori d’un període tan luctuós ens serveixi d’advertència per no tornar a cometre errors i que el temps passat serveixi per avaluar els errors que s’han comès per corregir-los en el futur: començant per les nefastes retallades en la sanitat pública, seguint per l’abandó de les residències d’avis o els personalismes a les preses de decisions, i acabant per prioritzar les inversions públiques en sanitat i investigació.