Un certificat per a la mobilitat

La Comissió Europea va presentar ahir l’anomenat certificat verd digital amb l’objectiu que s’aprovi en tres mesos i es converteixi en un passaport que faciliti la mobilitat dels europeus aquest estiu. És un avenç significatiu, però sent realistes cal advertir que encara ha de superar molts esculls perquè els 27 es posin d’acord i acceptin aquest certificat, que acreditarà la vacunació corresponent o que s’han superat proves PCR o altres tests homologats, i permetrà accedir als països membres de la Unió Europea sense necessitat de sotmetre’s a quarantenes.

Hi ha acord en el concepte d’aquest passaport, però el primer problema sorgeix amb el ritme de vacunació, molt dispar i que encara s’ha vist més frenat pel lent ritme de subministrament de vacunes i pels problemes amb AstraZeneca, que alguns experts consideren exagerats perquè són molt més grans els avantatges que presenta el seu subministrament que els possibles riscos que pot comportar.

En qualsevol cas el certificat implica que tots els estats accepten les proves de vacunació fetes en un altre amb els problemes de coordinació que comporta i amb l’afegit de si es referiran a les autoritzades per l’Agència Europea del Medicament o inclouran també les vacunes russa o xinesa, que en alguns països europeus s’estan subministrant.

S’han superat les reticències sobre la possible vulneració de la privacitat perquè el certificat proposat no permetrà accés a les dades personals, sinó a una base de dades en la qual els organismes autoritzats, els hospitals o les autoritats sanitàries, certificaran les proves superades i les vacunes subministrades, però caldrà elaborar aquesta base de dades i que sigui compartida pels 27 països a l’acceptar el passaport, requisit que no serà fàcil perquè no tots els països tenen un registre conjunt. Després caldrà unificar criteris sobre el temps que dura la immunització de la vacuna o si els que han superat la malaltia poden encomanar-la i superar el debat polític al Parlament europeu, que sempre sol ser lent i els discrepants encara poden dilatar-lo més.

Justícia lenta

La Fiscalia de Lleida ha enviat part del denominat cas Boreas a l’Audiència Nacional, mentre continuarà investigant aquí una altra part del sumari. Ho fa quan la causa principal porta més de quatre anys oberta, des del 2016, i després que es detinguessin l’octubre del 2018 diversos polítics i empresaris que en dos anys i mig encara no han declarat davant del jutge i, per tant, no han pogut donar la seua versió dels fets, amb conseqüències com la dimissió del llavors president de la Diputació. Quan és tan lenta, la justícia és menys justa. 

.