Desertització comercial a l'alça

La pandèmia del coronavirus no només ha generat una gran crisi econòmica, sinó que ha accelerat la transformació de les activitats de molts sectors, un dels quals és el comerç, en què la venda per internet ja estava en alça des de feia anys i ara s’ha disparat encara més per les restriccions imposades a la mobilitat i a l’accés a les botigues. Això fa augmentar la desertització comercial de molts carrers de Lleida, on cada vegada hi ha més locals buits, fins al punt que, segons les dades de la Generalitat, ja són gairebé quatre de cada deu.

Fins fa només un parell de dècades, ser propietari d’un local a la major part del nucli urbà era sinònim de poder disposar d’una font d’ingressos segura, però des de l’anterior crisi en molts casos s’ha acabat convertint en una rèmora que només genera despeses. Fins i tot a l’Eix comencen a abundar els que estan inactius, que són la majoria en nombrosos carrers, fins i tot en alguns que fins fa poc més d’una dècada tenien una notable activitat comercial.

Per molt que d’aquí a uns mesos l’activitat econòmica i social recobri la normalitat anterior a la pandèmia, és evident que aquesta tendència és, com a mínim, molt difícil de revertir. Aquesta situació obliga a plantejar diverses qüestions.

Una és que els ciutadans hem de ser conscients que les nostres decisions en matèria de consum no són innòcues, sinó que tenen incidència en el nostre entorn urbà. Una altra, que els comerciants, a part de prioritzar una atenció personalitzada, han d’estar permanentment al dia de totes les novetats del seu sector i no descartar cap canal de venda.

A més, és necessari que les zones de més activitat comercial comptin amb iniciatives i ofertes de promoció global. Per exemple, durant molts anys l’Eix ha estat publicitat com un gran centre comercial a l’aire lliure, però continua estant molt lluny de funcionar com a tal.

I la tercera, que ja han apuntat en diverses ocasions arquitectes o professionals del sector immobiliari, és que cal avaluar les possibilitats de reconvertir els usos de locals situats en les plantes baixes dels edificis, ja sigui en aparcaments o fins i tot com habitatges, al marge de deixar de reservar per a aquest ús les plantes baixes dels blocs de nova construcció als llocs on ja d’entrada està clar que no tindran sortida al mercat. Precisament, els promotors catalans destacaven fa unes setmanes a Lleida l’ínfim percentatge que representa la rehabilitació dins de la construcció, quan el seu impuls permetria fer més eficient el parc d’habitatges en aspectes com el consum energètic i abordar problemes com el dels locals buits, la proliferació dels quals suposa un element de deteriorament del teixit urbà.

Carrers de Lleida com Alfred Perenya o Príncep de Viana en són una clara mostra.