Investidura previsible, però no tancada

La presidenta del Parlament ha iniciat la ronda de contactes amb els portaveus parlamentaris per designar candidat a la investidura i de moment l’únic que està confirmat és que demà el proposarà i divendres se celebrarà el ple com marca el calendari sense recórrer a la fórmula que es va utilitzar després de la inhabilitació de Torra per fer córrer el calendari. Hi ha un principi d’acord entre ERC i CUP, pendent de ratificació per les assemblees cupaires, que garanteix al candidat republicà, Pere Aragonès, un vot més dels que sumarien el PSC i els comuns, de manera que, com ja deixava clara l’aritmètica parlamentària, el candidat més votat, el socialista Salvador Illa, no té cap possibilitat de defensar les seues opcions.

El més lògic és que es presenti a la investidura Aragonès, però a setanta-dos hores vista no té assegurat el suport de JxCat i amb el de la CUP encara no té garantida la investidura ni tan sols en segona votació. Les discrepàncies se centren en la interpretació dels resultats del 14-F, que per a Junts equivalen a un empat i en conseqüència un repartiment equitatiu en el futur govern, mentre que ERC s’empara en el fet que és la força més votada de l’independentisme i defensa una hegemonia similar a la que tenia Junts a l’anterior govern, però també en el paper del Consell de la República i del mateix expresident Puigdemont, al qual ERC pretén restar protagonisme, i en el calendari per a un nou referèndum i la concreció de l’embat contra el Govern espanyol.

A això s’afegeixen els ressentiments de l’anterior etapa, la discussió per algunes carteres i les línies programàtiques del futur govern, però és una negociació oberta que previsiblement es tancarà amb alguna forma d’acord, tenint en compte que ERC ja va donar suport a l’elecció de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, donant per assegurat que hi hauria reciprocitat en la votació d’investidura com havia succeït en l’anterior legislatura. Hauran de tancar-se serrells contra rellotge com ja s’ha convertit en habitual en la política catalana, en què les últimes eleccions de president s’han pactat a l’últim moment i amb els terminis gairebé esgotats.

Pot mantenir-se el dubte de si Aragonès serà investit divendres en primera votació amb majoria absoluta si forja el nou tripartit o si ha d’esperar a la segona votació, però seria un desastre que no hi hagués un candidat amb majoria i haguéssim d’anar a una repetició electoral. Convé que hi hagi govern al més aviat possible, que tingui suports sòlids i que comenci a gestionar després d’un llarg període de desgovern i que es facin realitat els desitjos d’Elsa Artadi que el nou executiu no sigui un nou Dragon Khan ni es converteixi en un altre Vietnam. Malgrat que vist com han anat les negociacions, tampoc cal alimentar falses esperances.