EDITORIAL
Els agricultors van a les urnes
Prop de deu mil agricultors lleidatans, 9.600, estan cridats a les urnes per participar avui i demà en les eleccions agràries que han de marcar la representativitat del sector en el conjunt català, que és la circumscripció única. La transcendència de la cita, que s’ha obert al vot electrònic amb totes les garanties sanitàries que obliga la pandèmia, és conèixer el grau de representativitat de cada sindicat, que es tradueix en la proporció de les taules de concertació o sectorials amb l’administració que decideixen els criteris d’intervenció, de subvencions i de política agrària.
El pes de Lleida en aquestes eleccions és proporcional a la incidència del seu sector agrari i representa pràcticament la meitat dels agricultors que estan cridats a votar. Tres sindicats opten a aconseguir aquesta representativitat amb Unió de Pagesos, que als anteriors comicis, el 2016, ja va aconseguir la majoria amb el 56,77 per cent dels vots, Joves Agricultors de Catalunya (JARC), que va revalidar el segon lloc amb el 27,60 per cent dels vots, i Asaja, que es va quedar amb el 12,73 per cent dels vots i no va superar la barrera del 15 per cent per entrar a les taules representatives.
Unió de Pagesos és el sindicat amb més tradició i també el més implantat a totes les comarques catalanes i el més identificat amb la lluita agrària catalana, que va protagonitzar les històriques tractorades i representa l’empresa familiar agrària, mentre que JARC s’alinearia en postures més centristes i representa sectors més professionalitzats que es podrien identificar amb l’empresa agrària encara que els dos sindicats més representatius comparteixen postures en la defensa dels preus agraris o en la necessitat que la Política Agrària Comunitària beneficiï els agricultors autèntics i no els de saló, que continuen rebent subvencions milionàries. De fet, a nivell estatal, JARC forma part de la Coordinadora d’Organitzacions Agràries, que Unió va ajudar a fundar i després va abandonar per discrepàncies.
Asaja seria la tercera opció menys ideologitzada i que agrupa propietaris amb especial implantació en comarques com el Segrià i Terres de l’Ebre i que pot influir decisivament si supera la barrera del 15 per cent. .
Els agricultors tenen la paraula per elegir els seus representants i és important que hi hagi una alta participació per reforçar la representativitat i donar més força als guanyadors en els reptes que tenen plantejats perquè l’important és que puguin aconseguir polítiques efectives que afavoreixin la repoblació rural, el rejoveniment de l’agricultura, la reforma de la política de preus perquè no surti perdent sempre el productor o una participació efectiva en el disseny de la PAC. Són velles reivindicacions que xoquen contra el mur de les administracions però en què hem de seguir insistint perquè sense una agricultura dinàmica no hi ha futur.