El virus ha portat més pobresa

Ha estat un any tràgic el que hem viscut des de l’esclat de la pandèmia per la xifra de morts o els casos de coronavirus, que han escatxigat en una mesura o altra totes les famílies, però hem viscut també un drama més silenciós que ha quedat en segon pla per la magnitud de la pandèmia, que és la multiplicació de la pobresa. En totes les crisis, sempre se n’enduen la pitjor part els més febles, i són alarmants les dades facilitades ahir per Creu Roja sobre la seua actuació aquest lamentable any: ni més ni menys que 74.000 persones han hagut de ser ateses a Lleida al trobar-se en situació de vulnerabilitat per fer front a les seues necessitats econòmiques i socials.

Els responsables de Creu Roja destaquen que han hagut de fer el desplegament més gran de recursos humanitaris de la seua història i pot il·lustrar l’emergència de la situació que durant aquest any més de 22.000 persones s’han afegit als que necessitaven ajuda, un 30 per cent més que a l’exercici anterior. L’atenció que presten va des de la distribució d’aliments (45 tones han gestionat) fins a la recerca de places en albergs, ajuts per fer-se les proves de detecció de la Covid després d’algun positiu al seu entorn o el que és més nou: atenció als nens que tenien problemes per seguir les classes online amb reforços o subministrament de tablets, fet que mostra una fractura digital més que preocupant.

La pandèmia ha multiplicat la pobresa i la vulnerabilitat també a les nostres comarques i és imprescindible que també es multipliqui la solidaritat perquè és més necessària que mai.

Memòria selectiva

Era previsible que els dos expresidents del govern i del PP que van declarar dimecres al judici de l’Audiència Nacional per la caixa B del partit neguessin totes les acusacions, però també ho és que les seues declaracions no resultessin convincents. Fidels als seus estils, Aznar amb la seua arrogància de sempre i Rajoy amb la seua oratòria confusa, els dos van negar haver rebut sobresous i fins i tot van dir no saber res de la suposada caixa B, de la qual hi ha constància en altres sumaris amb acusacions concretes del que era tresorer del partit i de diputats com Eugenio Nasarre o Jaime Ignacio del Burgo. Van desmentir que les inicials que consten als papers de Bárcenas els corresponguessin a ells, van recordar detalls insignificants i no les qüestions importants i queda en l’aire la sospita de com un tresorer podia fer i desfer en les finances del partit sense que se n ’assabentessin els màxims responsables. O concedint-los el benefici del dubte sense que se’n volguessin assabentar. No van aclarir res, però tampoc van foragitar les sospites