La investidura haurà d’esperar

“No hi ha temps a perdre”, va dir al seu discurs d’investidura el candidat republicà, Pere Aragonès, però el portaveu de JxCat, Albert Batet, va deixar clar que no tenen cap pressa i fins i tot va demanar que Aragonès renunciï a presentar-se a la segona votació després de mostrar el seu malestar per la preferència a negociar amb la CUP i per un discurs que tampoc els va agradar i que no van aplaudir. No hi haurà investidura a la primera i el candidat d’ERC haurà de forçar la negociació per convèncer JxCat i ser investit dimarts a la segona volta.

És el previsible perquè no hi ha cap alternativa a un govern del bloc independentista, amb un Salvador Illa que, malgrat ser el més votat, s’ha vist reduït a un paper tan marginal com el que va tenir a l’anterior legislatura Inés Arrimadas, però no serà fàcil perquè les diferències entre ERC i JxCat continuen sent importants, i més després del discurs d’Aragonès amb previsibles agraïments a la CUP, i apel·lacions a una Generalitat republicana, però també amb picades d’ullet als comuns, amb els quals han mostrat la seua incompatibilitat els postconvergents, defensa de la taula de diàleg amb l’Estat, que també rebutgen, i un to esquerrà amb cites fins i tot de Karl Marx, que no van agradar a les files de JxCat, que no van trobar cap motiu al seu discurs per passar de l’abstenció al vot favorable.. Les diferències continuen sent substancials i passen per un reconeixement més explícit del paper que ha de tenir el Consell per la República i l’expresident Puigdemont, com es concreta l’embat contra l’Estat i també qui gestiona els fons Next Generation d’ajuts per a la pandèmia que vol gestionar Aragonès però també reclama JxCat. A aquests punts cal acumular les interpretacions contraposades dels resultats electorals, canvi d’hegemonia per a ERC i empat per a JxCat, les contrapartides per l’elecció de la presidenta del Parlament, que segons l’opinió d’ERC formaven part d’un pacte global, i els recels acumulats de l’anterior legislatura, en la qual van sovintejar les ganivetades entre els socis.

No ho diem nosaltres, ho explica amb detall l’expresident Torra i, en vista de com estan les coses, res fa pensar que hagin de canviar les relacions en aquesta legislatura tret que existeixi un canvi radical. El més previsible és que d’aquí a dimarts es forcin les negociacions, que hi intervinguin mediadors per buscar punts de consens i fins i tot cessions que aquesta vegada sí que facin passar de l’abstenció al vot favorable els diputats de JxCat, perquè uns i altres han de ser conscients que no hi ha cap altre govern possible, que estan condemnats a entendre’s perquè, malgrat l’escenografia, són més els punts que els uneixen que els que els separen i perquè una repetició d’eleccions seria un fracàs de tots.