Mig milió de llocs de treball perduts

El mes de març ha donat un respir a les xifres de l’atur amb gairebé 60.000 desocupats menys a Espanya, 6.300 menys a Catalunya i també un lleuger descens a Lleida amb 152 menys. L’explicació s’ha de buscar en l’alleujament de les restriccions sanitàries i l’impacte de la Setmana Santa que, malgrat tot, ha generat ocupació, però una comparativa a més llarg termini, contrastant xifres anuals, dona un panorama molt més preocupant sobre l’impacte de la pandèmia en l’ocupació perquè en un any s’han registrat 400.000 aturats més a Espanya, 88.853 més a Catalunya i 5.637 més a la província de Lleida.

És un impacte brutal en l’economia, que fa un any va quedar pràcticament paralitzada, excepte en els sectors essencials, i que encara no s’ha recuperat i a la xifra de mig milió de llocs de treball perduts s’hi ha d’afegir que 700.000 treballadors més estan inclosos en expedients de regulació temporal a Espanya, 157.873 a Catalunya i 5.561 a Lleida, amb un futur laboral que anirà a compte de l’evolució econòmica general i la particular de les seues empreses. Hem passat un any en el qual únicament el sector públic ha estat fora de perill de contingències i en què la recuperació dependrà en bona mesura del fet que arribin els ajuts públics a les petites i mitjanes empreses i es reactivi l’economia.

L’experiència de les últimes setmanes mostra com l’aixecament de les restriccions contribueix a la reactivació de l’ocupació, especialment en sectors vinculats al turisme, l’hostaleria i el sector serveis, que són els que més durament han pagat les conseqüències de la pandèmia. .

Podem buscar dades per a l’optimisme en la gradual reducció de treballadors en ERTO, que va arribar a un pic de 3.617.205 persones el 24 d’abril de l’any passat i ha anat baixant en funció de com anaven les restriccions fins a quedar-se en els 743.628 actuals, amb una reducció de 115.913 l’últim mes, que mostra com si es normalitza la situació sanitària també s’avança en la normalització de l’ocupació. I també s’ha millorat la contractació amb un increment dels contractes en un 11 per cent respecte a idèntic període de l’any passat, amb l’excepció que l’abril del 2020 aquesta era pràcticament nul·la.

Malgrat els negres auguris de la vicepresidenta Calviño, les dades del març no han estat tan dolentes com es temia perquè hi ha una lleugera millora respecte al febrer i substancial respecte a l’any passat, però sí que es dibuixa un panorama preocupant si es mantenen o augmenten les restriccions, com ja ha passat a Catalunya amb el restabliment del confinament comarcal anunciat ahir, i un futur complicat si no s’aclareix el futur dels ERTO, dels quals expira la vigència el 31 de maig i sobre la seua continuïtat no hi ha fins ara un plantejament clar. I hi ha en joc el futur de 700.000 treballadors.