La cultura, bé essencial?

A l’edició d’ahir d’aquest rotatiu coincidien dos notícies que exemplificaven les paradoxes que viu el sector cultural a causa de la pandèmia en què estem immersos des de fa més d’un any. D’una banda, informàvem de la lamentable suspensió del festival Sisquere de Torrelameu, que s’havia de convertir en el primer gran certamen musical a l’aire lliure que se celebrava a Ponent en molts mesos i que havia d’atansar a aquesta població de la Noguera el cap de setmana vinent tres dels grups més potents del panorama musical català: Manel, Els Amics de les Arts i Els Pets.

Per una altra banda, donàvem compte de com una d’aquestes formacions, els barcelonins Manel, oferien el primer concert a la Monumental de Barcelona davant de vuit-cents espectadors, muntatge que es va repetir ahir amb el mateix èxit de públic. Per descomptat que ens felicitem que a la capital catalana gaudeixin d’esdeveniments d’aquesta magnitud que, com no podia ser d’altra manera, respecten tots els protocols sanitaris establerts per evitar contagis de Covid, però és paradoxal que aquí no puguem participar en activitats d’aquest tipus pel confinament comarcal, que comporta unes contradiccions difícils d’entendre i comprendre.

Perquè queda clar que una comarca com el Barcelonès, amb gairebé 2,3 milions d’habitants, pot organitzar tota mena de propostes culturals perquè té prou públic perquè siguin sostenibles, econòmicament parlant, però no tenen la mateixa sort altres com la Noguera, que, amb poc més de 38.500 veïns, ha de confiar en visitants de comarques veïnes perquè sigui viable. No és estrany que els promotors del Sisquere es lamentin d’aquestes restriccions, més quan la cultura va ser declarada bé essencial el setembre passat encara que, a la pràctica, poc èxit ha tingut aquesta brillant etiqueta.

Aquesta declaració formava part d’un pla per preservar la cultura davant de les noves restriccions que podien decretar-se i establir accions que donessin cobertura als drets culturals dels ciutadans i a les indústries i els sectors creatius. La teoria, doncs, és del tot plausible però a la pràctica, resulta decebedor, i més quan un s’ha fet el desentès a les peticions del món cultural perquè les entrades a esdeveniments serveixin de salconduit per canviar de comarca.

Fins i tot la mateixa presidenta del Parlament i que va exercir anteriorment de consellera de Cultura, Laura Borràs, es mostrava divendres a favor d’aquesta iniciativa, i va afirmar que “no podem generar una discriminació territorial cultural”. Potser és per aquesta petició que l’actual titular de Cultura, Àngels Ponsa, va avançar ahir que el Govern treballa en aquest sentit, encara que tot depèn de l’evolució de la pandèmia.

Seria bo que s’afanyessin per evitar més cancel·lacions com la del Sisquere, que ja no podrà beneficiar-se’n si s’adopta aquesta mesura..