SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Per a tots els que confiem en una Europa forta i unida que funcioni com una potència efectiva i solidària, comença a ser decebedor el paper de la Unió Europea en la lluita contra la crisi sanitària i econòmica generada per la pandèmia. No ha estat gens efectiva la seua gestió amb les vacunes i si bé va semblar encertada la decisió de promoure una compra conjunta, es va negociar malament, s’han incomplert els contractes, les farmacèutiques han preferit distribuir les vacunes en altres països que pagaven més, i a Europa han arribat a comptagotes malgrat que la UE va subvencionar generosament la investigació i que bona part de la producció es fa en països europeus.

Després, l’Agència Europea del Medicament ha multiplicat les sospites sobre l’efectivitat d’algunes amb els seus informes després de l’autorització i fins i tot que comencés la vacunació, amb el resultat que cada país està aplicant els seus propis criteris i la vacuna que serveix a Espanya per a un segment d’edat és utilitzada per a un altre dins de la mateixa Europa, que també ha vist com es paralitzava la vacunació amb Janssen sense aclarir del tot els problemes amb AstraZeneca, i alguns països, inclosa Alemanya, optaven individualment per la vacuna russa Sputnik en vista de l’escassetat amb què arriben les vacunes compromeses. Tampoc la gestió amb el passaport de vacunació anunciat a so de bombo i platerets assegurant que permetria viatjar lliurement per Europea aquest estiu s’ha concretat i, a la fi, ha quedat diluït en un certificat que provarà que el portador ha estat vacunat, disposa d’un test negatiu o bé ha generat anticossos, però no garanteix de forma automàtica la lliure circulació per Europa, perquè cada país podrà mantenir les seues pròpies limitacions al certificat en qüestió.

En surten perjudicades destinacions turístiques com Grècia, que la va impulsar, i Espanya, que hi va donar suport immediatament, davant de les reticències d’altres països que ho veien discriminatori. I caldrà confiar que estigui a punt per al juny com era l’objectiu inicial, perquè els tràmits al Parlament europeu poden ser durs.

Finalment, tampoc el repartiment dels promesos fons comunitaris està arribant amb la fluïdesa desitjable i el Fons Monetari Internacional ha demanat més despesa pública a Europa i ha dit que calen més ajuts directes a empreses i famílies. En la mateixa línia s’ha pronunciat el Banc Central Europeu demanant que no es retardi el fons de recuperació i que es mantinguin les polítiques expansives.

A això caldria afegir el temor que la major part dels ajuts se’n vagi a grans corporacions amb capacitat per presentar projectes, mentre la petita i mitjana empresa i les famílies es queden amb les engrunes. Encara hi ha temps per evitar errors, però amb la gestió de la pandèmia també està en joc la imatge i l’eficàcia de la Unió Europea.

tracking