La docència telemàtica suspèn

L’inici de la pandèmia del coronavirus i el consegüent confinament domiciliari el març de l’any passat van obligar a implantar de forma improvisada la docència telemàtica en tots els nivells educatius, des d’infantil fins a la universitat. La qualitat de l’ensenyament es va veure afectada negativament, ja que ni professors ni alumnes estaven preparats per a aquest canvi abrupte, i un nombre important dels estudiants de les etapes obligatòries ni tan sols comptaven amb prou dispositius per treballar des de casa.

Cada docent i cada centre se les van arreglar com millor van poder, i alguns ho van fer millor i d’altres, pitjor. En l’actual curs, les etapes d’educació obligatòria, des de P3 fins a l’ESO, han recuperat l’ensenyament presencial.

No ha estat senzill, perquè encara que la incidència del coronavirus a les aules ha estat bastant menor del que s’esperava, en gairebé tots els centres alumnes i professors de diversos grups han hagut d’estar en quarantena a casa després que s’hagi registrat algun positiu. Inicialment, les classes també eren presencials a Batxillerat, FP i a la universitat.

Tanmateix, una nova onada de la pandèmia a la tardor va provocar que el Govern decretés que a Batxillerat i FP passessin a ser semipresencials i a la universitat, telemàtiques. Aquestes últimes es van convertir en semipresencials per als alumnes de primer i de segon unes setmanes després de les vacances de Nadal –a la UdL els alumnes van dos dies a la facultat i segueixen les classes des de casa els altres tres–, mentre que per als altres cursos continuen sent 100% a distància.

Ja ha passat més d’un any des de la implantació de la docència virtual, però tot apunta que aquest model continua sent un llast per a l’aprenentatge. .

Un recent estudi de la càtedra DOTS de la Universitat de Lleida, basat en l’opinió de gairebé 900 estudiants de grau i màster de 20 universitats espanyoles, arriba a la conclusió que és deficient. Un dels principals problemes és que la majoria de professors ha optat per replicar a través de mitjans telemàtics les classes presencials que feien a l’aula, sense adaptar-se a un entorn que és totalment diferent.

Això fa que no captin l’atenció dels alumnes, que a més troben a faltar la interacció directa que hi ha amb els seus companys i el docent a les classes presencials. Els autors de l’estudi advoquen per desenvolupar l’adaptació del professorat a situacions imprevistes i reflexionar sobre el model utilitzat a les classes telemàtiques i la importància de promoure una major autonomia i autogestió de l’alumnat.

De moment, està clar que el nivell d’aquest curs universitari, i parcialment també el de Batxillerat i FP, està en general per sota del que seria desitjable, per la qual cosa és necessari adoptar mesures per millorar-lo en aquests mesos finals i, sobretot, a partir del proper setembre..